Sergi

TREBALL DE CATALÀ
Guillem de Berguedà (1138 – 1196)
“CANSONETA LEU E PLANA”
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
5 q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II

Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que lasprimeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques...

III

15Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
20A, Marques, Marques, Marques...

IV

Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
25qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.A, Marques, Marques, Marques...

V

Marques, ben es fols qui·s vana
30c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques...

-Cansoneta leu e plana va ser escrita el 1172 per Guillem de Berguedà és el trobador del qual ens han arribat més textos. Guillem era un senyor feudal de l’Edat Mitjana queutilitzava la poesia com a arma per a atacar els seus enemics i denigrar-los públicament. Guillem és un trobador per tant el situem dins del gènere de la poesia trobadoresca, Cansoneta leu e plana és un exemple de sirventés un gènere de la poesia trobadoresca que servia per riures d’una persona.El tema podriem dir que és la burla de Guillem de Berguedà cap al marqués de Mataplana que podriem dir que té unapetita relació amb el títol perqué al ser en to de burla és sencill entendre el que ens diu.A la primera estrofa ens diu que fara una cançoneta fàcil i sencilla sobre el seu marqués, el marqués de mataplana al que ell anomena traïdor i que és un farçant. A la segona ens explica qué el Marquès va perdre tres dents a Melgur, prop de Someries, i que tot i aixó no canvia res. A la tercera defineix elbraç del Marquès el qual té un braç que no val res perqué és molt prim i el porta arronsat i li caldria ajuda per poder-lo moure. A la quarta ens diu que ningú es pot enfiar del Marquès i que si es va ambell millor anar-hi amb la claror del dia que no pas a la nit, pel que pugui fer. I per últim a la cinquena ens parla de la possible homosexualitat del Marquès, ens diu que el que dormi lamigdiada amb ell sense pantalons es ben boig.A la tercera estrofa entre el primer i el segon vers podem trobar un metàfora “Del bratz no us prestz una figa,/ que cabreilla par de biga”. I trobem una anàfora al final de cada estrofa “A, Marquès, Marquès, Marquès,/ d’engany etz farsitz e ples”.El poema esta compost per cinc estrofes de set versos monosil·làbics heptasíl·labs d’art menor cadascuna de lesestrofes. La rima del poema es consonant entre els versos 1,2 i 4 i entre els versos 3,5,6 i 7 de cada estrofa.

El poema és una arma que utilitza Guillem per atacar a el Marquès de Mataplana, és un poema complicat de llegir al ser en català antic però és relativament fàcil d’entendre. I es un poema creatiu i original
Té hiperbaton: no és de fill cristiana un costum tan poc cortés
Sinestèsia:cançoneta lleu i plana
Comparació: El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga.
Encabalgament: Benhage, marqués, les pedres de Melgur, prop de Someiras
Metàfora: El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga.

CERVERÍ DE GIRONA (1259 – 1285)
“NO·L PRENATZ LO FALS MARIT”
Jana delgada!
INo·l prenatz lo fals jurat,que pec és, mal enseynat,
Jana delgada!
IINo·l prenatz lo malmaritque pec és, ez adormit
Jana delgada!
IIIQue pec és, mal enseynat:no sia per vós amat,
Jana delgada!
IVQue pec és, ez adormit:no jaga ab vós e·l lit,
Jana delgada!
VNo sia per vós amat:mel s val cel c'eavetz privat,
Jana delgada!
VINo jaga ab vós 2·l lit:me l vós i valrà l'amit,
Jana delgada!
No el vulgueu, el fals marit,
Jana delgada!
No el vulgueu, el fals jurat,un ximplet mal...