Serguei Eisenstein: Montage De Atracciones O Atracciones Del Montage

Serguei Eisenstein: muntatge d’atraccions o atraccions del muntatge
Aquest article tracta sobre les teories del muntatge d’Eisenstein, que són unes de les contribucions més importants del cineasta rus al llenguatge i a la narrativa cinematogràfica. La seva influencia coneguda internacionalment ha tingut molt impacte en la formació de professionals audiovisuals i acadèmics. A l’article es pot dirque tot gira entorn al muntatge, senyalant concretament les idees i corrents de pensament que han influït a la seva filosofia de pensament, a través de les quals desenvolupa la seva Teoria Integral Cinematogràfica.
Eisenstein va definir els fonaments i principis del llenguatge fílmic i un model específic d’expressió pel cine. Tenia dos rivals, defensors de la visió escènica i de la magnificènciadel pla seqüència, que eren André Bazin i Mitry, que s’oposaven a les seves teories.
Tot i així gràcies a les ideologies, la filosofia i els corrents de pensament, Eisenstein va realitzar un estudi multidisciplinari que li va permetre interconnectar de manera retroactiva el cinema amb el teatre, la psicologia, la pintura i moltes altres expressions.
Des dels seus primers treballs sabem que perell, el muntatge està dotat d’una importància capital en el procés de construcció fílmica, ja que és capaç de capturar l’atenció de l’espectador i d’activar en ell diferents estats emocionals.
L’interés per descobrir els mecanismes de l’expressió visual comença quan manté quan està en contacte amb el teatre i al ser nombrat assistent de decoració del Prolekult l’any 1921. Aquí és quan ell borral’esquema tradicional i utilitza una posada en escena hipernaturalista que li permet crear xocs emotius o atraccions als espectadors a través de la posada en escena i de mecanismes de muntatge.
Per altra banda, la cultura japonesa que aprèn al teatre Kabuki serveix a Eisenstein per incorporar el concepte de ideograma al funcionament de la gramàtica cinematogràfica. En aquest moment Kuleshov veu elmuntatge com una construcció de continuïtat mentre que Eisenstein el veu com un mecanisme de producció de significats correlacionals. Apart, el ell que extreu sobre la dialèctica de Hegel en l’evolució del discurs visual, és el mètode sobre el qual s’articulen les combinacions entre fragments i la creació d’idees o pensaments que són capaços de transportar el film com un substància expressiva isignificativa.
A partir d’aquí, neixen els mètodes d’Eisenstein, que apareixen a l’any 1929 a partir de la influència que rep del Teatre Kabuki i de la dialèctica de Hegel. Aquest mètodes es divideixen en cinc categories, a les quals es poden classificar tots els procediments d’unió entre fragments.
1. Muntatge Mètric: Es basen en la longitud absoluta dels fragments que segueixen al mateix tempsun compàs de música. Gràcies a la repetició d’aquest compàs i pel fet d’escurçar els fragments es genera molta tensió. Per tant el contingut està totalment subordinat a la longitud del fragment.
2. Muntatge Rítmic: La longitud dels fragments està determinada per el contingut i el moviment del quadre.
3. Muntatge Tonal: El moviment es percep en un sentit més ampli i engloba tots elscomponents perceptibles del fragment: llum, ombra, posició dels objectes i composició de l’enquadrament que a través de la unió creen un so emocional del fragment o to general.
4. Muntatge Amònic o Polifònic: Constitueix un nivell més elevat de producció de significat, basat en el càlcul col·lectiu de tots els requeriments de cada fragment. És fonamentalment un muntatge de sons harmònics ifisiològics en què el to és entès com un nivell de ritme i neix pel conflicte entre el to principal del fragment (dominant) i l'harmonia visual del fragment.
5. Muntatge Intel·lectual: Aquesta modalitat de muntatge desencadena diversos nivells d’expressió. Des del més elemental fins a les categories de significats més complexes o elaborades. Es tracta d’una dinàmica associativa entre el que veus i...