Sermó de sant vicent ferrer

SERMÓ DE SANT VICENT FERRER CONTRA ELS ESTUDIANTS QUE NO ESTUDIEN GENS.

Primer Capitol

Som a l’any 1412, Morella està situada al centre geogràfic dels estats peninsulars de la Corona d'Aragó, a la frontera entre Catalunya, l'Aragó i València.
EL nucli de població està configurat en la falda del seu castell. Les seues muralles, rodegen al castell que presidix la ciutat.
Es tracta d'unasocietat urbana amb una àmplia representació gremial: orfebres, argenters, escultors, teixidors...
Des de 1411 Morella té Corts de València, sent una de les ciutats més importants gràcies al florent comerç de la llana que controla els mercaders italians.

Hi ha dos classes privilegiades, la noblesa i el clero. La majoria de la població pertany a les classes no privilegiades, és a dir, queestan sotmeses a la legislació comuna i pagen impostos. També hi ha minories perseguides, és just durant aquest any, 1412, quan s'ordena el tancament dels jueus i dels moros en barris separats, se'ls obliga a conversions forçoses.

És dons, en aquest marc on situem el nostre protagonista Vicent Ferrer, predicador itinerant reclamat per pobles i ciutats, mestre d'espiritualitat, incansable sembradorde la divina paraula, de visita en aquesta ciutat, Morella.
Pertany a una família acomodada del 'cap i casal', de la ciutat de València, (son pare notari i ben relacionat amb les classes altes), es va fer religiós en la Comunitat dels Pares Dominics i, per la seua gran intel·ligència, als 21 anys ja era professor de filosofia en la universitat . Vicent estava molt angoixat perquèl'Església Catòlica estava dividida entre dos Papes i hi havia moltíssima desunió. De tant afany es va emmalaltir i va estar a punt de morir. Però una nit se li va aparéixer El nostre Senyor Jesucrist, i li va donar l'orde de dedicar-se a predicar per ciutats, pobles i camps.
Aixi, Vicent Ferrer es presenta en cada poble com un enviat de Déu. La seua entrada es solemne i multitudinària.
La seua poderosaveu arriba fins al fons de l'ànima. En ple sermó se senten crits de pecadors demanant perdó a Déu, gents que sempre se havien odiat, fan les paus i s'abraçen. Pecadors endurits en els seus vicis demanan confessors. El sant ha de portar amb si una gran quantitat de sacerdots perquè confessen els penitents.
Hi havia predicat al matí, despres de la missa cantada. A mitjan vesprada havia anat avisitar els malalts, curant a molts d'ells (entre els seus seguidors es deia que sonava l'hora dels miracles, quan el Sant anunciava amb una campaneta la visita als malalts). I a l'hora de vespres, es traslladava de lloc, clausurant així la jornada vicentina.

Va eixir de Morella acompanyat d'un sequit molt nombrós de persones, cavalcant en dos ases amb l'objectiu d'arribar a la capital del regne.Els van rebre els de Xert, van sentir els sermons del famós apòstol i ho van seguir fins a Sant Mateu, on va deixar en la seua ermita com a record una pedra amb el senyal de la creu feta amb les seus mans.
De camí a les Cuevas de Vinromà, van haver de parar a passar la nit resguardats baixes oliveres i ametlers que abundaven en el camí. Van encendre foc per a combatre el fred, es van cobrir ambpells i diversos pelegrins van oferir al sant pa i vi per a recuperar forces.

Al matí següent, despres de travessar el riu Sant Miquel espentant els carregats carros, van arribar a la ciutat, que van abandonar tot el ràpid que els seus habitants els van deixar, perquè tots ells desitjaven ansiosos estar amb ell.

Posen rumb a Borriol, entre la Serralada de les Palmes, i la serra de Moró,localitat presidida pel seu castell. El seu riu, denominat Sec, travessa tot el seu territorio. Alli tria el santuari de Santa Maria de Lledó, destí de molts pelegrins, per a donar el seu següent sermó.

Estan a mitjan camí d'arribar a la capital del regne, i creixen les il·lusions d'arribar al destí igualment que creixen el nombre de pelegrins que decidixen seguir el Sant.
El cansament va...