serpientes

LES SERPS
Les serps son reptils de cos llarc i recubert d’escames,els seus ulls no se menejen y no tenen parpalls poden proyectar les mandibules gracies a la forsa de la mandibula.Els osos de la seua mandibula están units per lligaments elastics lo que els permitix que pugen obrir la boca de una forma desproporciona.Tenen un os anomenat “cuadrado” que els unix el crani amb la seua mandibulainferior aquest os es llarg i movible i permiteix que les dos parts es pugen separar te un esquelet molt sencill ja que nomes esta compost per el cap la columna vertebral i les costelles que es sostenen gracies a les vertebres.Les serps son animals ofidis no tenen pates per a moures empleen els moviments en forma de ona no obstant de vegades tambe o fan en linia recta. Les serps es tragen les seuespreses per complet sempre comensant desde el cap i poc a poc anar baixanla per el tub digestiu, si la presa es de un tamany bastant gran la mandibula es separa del crani gracies al os “cuadrado” ampliant aixi la capacitat de la seua boca
COM ES DESPLASEN

Locomoció de les serps dels quatre mecanismes pels quals es mouen les serps, el serpentí és el mas comú i veloç. La serp contrau els seusmúsculs per a generar una sèrie d'ondulacions que li permeten avançar. També poden usar este moviment per a nadar. En el moviment rectilini o d'eruga, les grans serps usen les seues escates abdominals per a aferrar-se al sòl. Es tracta d'un moviment molt útil per a moure's en caus estretes. Este moviment i el d'acordió, en el que la serp contrau i allarga els seus poderosos músculs a manera de moll,són útils per a enfilar. El tipus de moviment menys comú és el d'algunes serps del desert, cridat colp de costat; en el, la serp alça del sòl el seu cos formant una espiral mentres es mou lateralment

CARACTERISTIQUES COMUNS A LES SERPS
El cos llarg i prim de les serps conté gran numere de vertebres -mai menys de 100 i a vegades mes de 300-, cada una d'elles amb un parell de costelles, les dosprimeres connectades al cap. L'esquelet és d'estructura lleugera i esta modificat per a permetre gran llibertat de moviments. En particular, les peces del crani gaudixen de gran mobilitat i pot estirar-se en diverses direccions, la qual cosa permet a la serp engolir-se preses grans en relació amb el tamano del cap i el cos. Esta mobilitat pot apreciar-se molt en especial en els dos ossos de lamandíbula inferior, que estan subjectes al crani per un os curt i mòbil, i units en la part davantera per mitjà d'un lligament elàstic. Ambdós mandíbules disposen de gran numere de dents esmolats, semblants a agulles, tots ells corbats cap a arrere, en direcció al fons de la boca.
CARACTERISTIQUES DE LES SERPES VENENOSES
La serps verinoses tenen dos dents buides, que són en certa manera semblants a unaxeringa hipodèrmica i reben el nom de claus, en la part davantera de la mandíbula superior. Igual que les altres dents, són reemplaçats periodicamente i el clau nou creix abans de que el vell caiga. Així perquè, durant un breu espai de temps, la serp pot tindre dos claus a cada costat de la mandíbula. En els solenoglifos, un nombrós grup de serps que engloba a les serps de cascavell i elsescurçons, l'os que sustenta el clau esta subjecte al crani de tal manera que este pot plegar-se cap a arrere, cap a l'interior de la boca, quan no l'estan usant. Les cobres i les serps coral representen a un altre gran grup de serps, el dels proteroglifos, en el que els claus no són vaig moure'ls, sinó que estan constantment erectes. Estan connectats per mitjà d'un conducte del verí a les dos glàndulesverinoses, que són glàndules salivares modificades, situades a un costat i a l'altre del cap darrere de cada ull. La serp ha de mossegar per a injectar el seu verí; cap serp té agulló en la cua. Poden mossegar en qualsevol moment i des de qualsevol posició, inclús davall de l'aigua. Normalment ataquen des d'una posició defensiva, que consistix a enroscar-se sobre si mateixes i projectar el...