sfdsfsdfsdg

Les transformacions del Setcents
Fins el 1714 catalunya era, dins la monarquía hispánica, un estat sobirà . (un regne). Era un regne que, com els altres, es pot qualificar com un estat sobirà d’acord amb els paràmetres de l’epòca. Tenia les seves propies institucions polítiques (les corts (parlament tradicional dividit en tres braços o estaments, el clero, els habitants i el nobiliari) queaprovaven les lleis i els impostos. I tenien un poder executiu, que desde el segle XIV es deia generalitat de catalunya: organisme d’usn pocs membre s que gestionaven el país i que3 aplicaven les lleis)
Aquet estat catala tenia els eu propi estat monetari, diferent de les altres monedes dels altres regnes. Hi havia uns istema d¡impostos, un sistema fiscal, diferent també dels altres regnes. Aquestestat catala tenia la seva llengua oficial, el català. A més, aquest estat sobirà, arriba al final del segle XVII o principis del s. XVIII (al 1700), no pas vivint els seus millors moments, sinó en un estat en una certa decadència. Una raò d¡aquesta decadència era que, com era une stat monarquic, com que el monarca (amb el títol de compte) era un sobrià que catalunya compartia amb una altra pila demonarques d’altres territoris i com era impossible que aquest monarca estigues a tot arreu a l’hora, el monarca visitava fisicament catalunya potser una vegada en tot el seu regnat (perque vivia a castella). Això tenia una gran importancia, perque segons els sitema institucional i juridic, les corts només podien ser convocades pel rei i en la seva presència (havia de presidir-ne totes lessessions). Es clar, si el rei no venia a catalunya (o la resta dels estats de la corona d’aragó) implicava que les corts no es podien reunir cada 25 o 30 anys, cosa uaqe provocava que el regne no funciones de la millor manera. Aquest factor va anar fusilitzant els sistema instutucional de catalunya.
Per altra banda, aqwuest estat català, era un estat en hores baixes, perquè catalunya mateix estavatambé en hores baixes (des del punt de vista demogràfic, econòmic). El segle xvii es coneix com el perióde de la decadència. El país estava molt poc poblat per les grans epidèmies, i la població no s’havia refet. Catalunya era un pais d’escassament 400000 habitants. Hi havia, per tant, poques energies en tots els terrenys (en el terreny econòmic, epr exemple). El país vivia una serie crisi, i per tant,el sistema burocràtic també.
En tot cas, aquesta artròsis que patia el sistema polític catala, no devia ser tant greu perquè amb el canvi dinàstic que es va produir en els regnes el 1700 (samb l ultim rei de la casa dels austria) amb dos possibles monaquics, acabar aporatant a una guerra, la guerra de succeció. Amb l’arribada a madrid de felip V, un dels dos aspirants al tron, quan els catalansveuen que am aquset nou rei les seves institucions estan amenaçades de mort i aquest rei voldria eliminarles, la societat catala es movilitza i agafa les armes per intentar defensar la preservació d’aquest estat. La gent catalana, per tant, no tenia la sensaciól de que l¡estat català i el seu sistema polític era un desastre. Aixo`va portar a la societat catalana a una guerra de gairebé 10 anys enun intent desesperat de preservar aquest estat.
El desenllas d¡aquesta guerra, caiguda de bcn el setembre, amb la victoria de felip v de borbó i amb la derrota de les institucions catalanes que s’havien posat en contra. La guerra de succeció va ser un conflicte complex que va portar moltes guerres, va ser una guerra internacional, europea, va ser una guerra peninsular en la qual els regneshispànics es van dividir en dos bàndols (regnes hispancis felip v i corona d’arago carles d’austria). Va ser com una guerra civil dins la propia espanya.
A nivell peninsular, va ser una guerra, no en el curs de que catalunya es volia separar. Els catalans no pretenien separarse durant la guera de succesió. Si nó que es presentaven dos conceptes de com s’havia d’organitzar espanya. Els de la corona...