Sfsfsd

-----------------------

DESCARTES: IDEES, SUBSTANCIES I MORAL.
Descartes reflexiona sobre el seu propi pensament, l’unica cosa amb que només pot comptar. Descobreix en el jo que pensa tres tipusd’idees.
Primer, les idees adventicies: semblen prevenir de l’experiencia del mon exterior, com una taula. Segon, les idees fàctiques: les que la ment construeix a partir de les idees adventicies,com un unicorn. Tercer, les idees innates: les que no sembla que provenin de l’experiencia ni de ser construïdes a partir d’ella.
Entre les idees innates entraba la de substància. Era una realitatpermanent i estable que existeix per si mateixa, amb independencia d’altra cosa i que fa de suport en les diferents qualitats.
En primer lloc descobrim l’idea de substància pensant, el jo que hem trobatcom a primera evidència indubtable de la nostra recerca.
La de substància extensa (objectes exteriors), es la segona de les idees que Descartes considera innates.
Descartes passa del mon de laconsciència al món exterior, del pensament a la realitat material, és Déu, la substancia infinita.
Descartes accepta el principi escolàstic on la causa sempre ha de tenir més realitat que l’efecte.Partint d’això, Descartes arriba a la conclusió que només un ésser perfecte pot haver posat en nosaltres la idea de perfecció. D’aquest en diem Déu.
Descartes proposa unes màximes morals que a manca decertesses absolutes, ens proporcionin unes pautes útils de comportament en la vida.
Moderació, constància, autodomini i racionalitat: quatre linies rectores que ens donen un criteri raonable per al’acció mentre la raó cerca veritats a l’ambit del coneixement.
JOHN LOCKE.
En oposició al racionalisme sorgeix l’empirisme, un corrent filosòfic britànic. Ja segles abans Roger Bacon i Guillem d’Occamhavien donat importancia a l’experiència.Mes propers son Francis Bacon i Thomas Hobbes. Pero els empiristes més importants per antonomàsia son John Locke, George Berkeley i David Hume.
La nació...