Sfsfsdfkhujk

1r Batx. – CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI – Annexos Tema 2

HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA TERRESTRE (annex pag. 44)
La capa de gasos que envolta la Terra ha canviat molt al llarg de la seva història. Les
seves variacions han condicionat el clima i han afectat els éssers vius.
La nebulosa que va donar origen al Sistema Solar era rica en elements lleugers que,
habitualment, formen gasos en lescondicions ambientals d’un planeta com el nostre.
Els planetesimals que van topar fins a formar la Terra van aportar quantitats importants
d’aquests elements, i l’augment de la gravetat del planeta en formació, en créixer la seva
massa, va fer possible que la Terra primigènia retingués una atmosfera al seu voltant.
Podem dividir la història de l’atmosfera terrestre en tres fases principals:
•L’atmosfera primària. L’atmosfera
inicial del nostre planeta havia d’estar
formada per una barreja d’hidrogen i heli,
els gasos que més abundaven en la
nebulosa primitiva i que també van
formar el Sol. Els planetes de massa més
gran, com Júpiter i Saturn, conserven una
gruixuda
atmosfera
formada
principalment per aquests gasos. Però la
Terra, com que té una massa petita, també
té menysgravetat, i aquesta no va ser suficient per a retenir gasos tan lleugers. La major
part d'aquests atmosfera original es deuria perdre a l’espai.
• L’atmosfera secundària. A mesura
que es volatilitzava l’atmosfera primària,
es va anar originant l’atmosfera
secundària a partir dels gasos expulsats
per la intensa activitat volcànica. Aquesta
nova atmosfera contenia fins a un 40%
d’hidrogen. Elsaltres gasos eren diòxid de
carboni (CO2), nitrogen (N2), metà
(CH4), amoníac (NH3) i vapor d’aigua
(H2O). Aquesta atmosfera era més densa
que l’actual i deuria haver tenyit el cel d’un color marró. Havia de ser una atmosfera
reductora, sense oxigen, en la qual no es produirien reaccions d’oxidació, sinó de
reducció. Les primeres formes de vida es van desenvolupar en aquestes condicions.
•L’atmosfera transformada per
l’activitat biològica. L’aparició de la vida
va provocar canvis profunds en
l’atmosfera secundària. Fa uns 2.300
milions d’anys, l’activitat microbiana va
començar a consumir grans quantitats
d’amoníac, metà i diòxid de carboni. Al
mateix temps, alguns microorganismes
fotosintètics van començar a emetre com a
residu grans quantitats d’oxigen (O2), que
11r Batx. – CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI – Annexos Tema 2

es va anar fent més abundant. A partir de l’oxigen es va formar ozó (O3), que lentament
es va acumular en l’estratosfera. Aquest gas filtra els raigs ultraviolats, perjudicials en
dosis elevades, de manera que l’augment de la seva concentració va fer possible la vida
fora de l’aigua. Així, en consumir uns gasos i produir.ned’altres, l’activitat biològica va
transformar l’atmosfera fins a arribar a la seva actual composició de nitrogen (78%) i
oxigen (21%).

ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA (annex pag. 47)
1) MODEL ESTÀTIC
Determina quins són els diversos materials que formen l’interior de la Terra i n’estudia
les propietats químiques i la velocitat de les ones sísmiques que els travessen. A partir
d’aquesta informaciós’estableix que les capes de la Terra en ordre creixent de
profunditat són:
a) Escorça: És la capa més lleugera de la geosfera. Està formada principalment per
silicats, que contenen silici, oxigen, alumini, sodi, potassi i calci.
Hi ha dos tipus d’escorça ben diferenciats:
- Escorça continental: el seu gruix varia entre 30 i 70 km. Forma les masses continentals
i està composta bàsicament degranit.
- Escorça oceànica: el seu gruix és d’uns 10 km. Forma els fons oceànics i està
composta de basals i gabre.
L’escorça està separada del mantell per la discontinuïtat de Mohorovicic, que està
situada a una profunditat variable d’entre 30 i 70 km.
b) Mantell: és més dens i està format quasi únicament per peridotita, una roca que
conté fonamentalment el mineral olivina. Té dues...