sfsxf

Redactats entre 1980 i 1985, elscatorze contes que conté aquest volum, publicat el març de 1985, tenen, gràcies a un rerefons comú, un clar caràcter unitari, sobretot si es compara amb el que havíemtrobat –més aviat heterogeni– en el seu anterior recull de contes, Històries de la màesquerra, publicat Quatre anys abans. Amb tot, el caràcte runitari, si més no des del punt de vista del'estructura, d'aquest segon recull no éstant fortcom el que trobarem en l'últim, Calaveres atònites, que es publicaràcatorzeanysméstard, el 1999. Malgrat que sembla que les narracions que trobem a El Cafè de laGranota no fossen pensades en la possibilitat de constituir una unitat, és a dir que l'autor no féu una planificació prèvia, el resultat final, gràcies a un seguit d'elements que impregnen tots, o lamajoria, dels contes, és d'una gran homogeneïtat.

El primer element, i el més important, que ajuda a configurar sensació d'unitat al recullés l'escenari espacial en què es desenvolupa l'acció delscontes, una acció que té l'epicentre, d'una manera explícita, en la vila de Mequinensa –amb escadusseres referències a poblacions de l'entorn regional més immediat (Lleida, Fraga, Torrent de Cinca,Faió, Tortosa...)–, en els seuscafès, carrers i places, en les mines del seu terme municipal i en elsllaüts amarrats alsmolls de l'Ebre. I els personatges que hi apareixen retratats –llaüters,minaires, pagesos, botiguers...– són gairebé sempre, tant elsmasculins com els femenins, habitants de la plàcida, riallera i calmosa vila de Mequinensa.

Les poques dates esmentades en les narracions situenl'acció en la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat. Així, 1958 és l'any que trobem esmentat en les primeres línies del conte «Futbol de ribera»; la borrascosahistòria que es narra en «Amarga reflexió sobre un manat de cebes» començà, tal com apunta en tres ocasions el meticulós cronista d'aquestes narracions, a quarts de dues de la nit del quinze de...