Shakespeare en la Selva


L’article “Shakespeare en la selva”, de Laura Bohannan (1993) mostra que Hamlet és una història particular, donat que davant una audiència etnocentrista el dramatisme de Shakespeare sobre lesrelacions humanes no és entès. La universalitat que l’autora intenta demostrar es perd quan ella mateixa troba certes barreres culturals per explicar la història. Tanmateix, aquestes barreres culturalssón bidireccionals.
D’una banda, l’audiència és una societat etnocentrista (i, a més, prou tradicional, donada l’edat dels participants) i suposa un obstacle per a la correcta transmissió del missatge.En primer lloc, identifica els valors de la cultura anglosaxona com impossibles ja que no tenen raó de ser en la seva moral. Tot i entendre les sensacions dels personatges (per exemple, la venjança),aquest fet provoca que l’audiència no doni validesa a relacions i accions entre personatges ja que no encaixen en la seva cultura i jerarquia tribal. En segon lloc, l’audiència estableix relacionsdirectes entre causes i efectes en el marc de la seva cultura (per exemple, la bogeria com a efecte de la bruixeria), perdent així el fil conductor de Shakespeare (per exemple, la bogeria per amor).Finalment, l’etnocentrisme que s’observa al llarg del text queda reforçat en el darrer paràgraf on l’ancià indica que ell pot mostrar-li “els significats reals”, donant per entès que la resta de culturesno els saben identificar.
D’altra banda, la transmissió del missatge per part de l’autora es troba amb dificultats relacionades amb la no nativitat de la mateixa. Laura no té un punt de vista emicja que no pertany a la mateixa cultura i no l’ha assimilat mitjançant processos claus com la socialització. Doncs, tot i el coneixement del que disposa, no té un punt de vista intern i es trobainfluenciada per la seva pròpia cultura.
Com a conclusió, m’agradaria subratllar la falta de relativisme cultural que identifico al inici del text quan Bohanan indica la universalitat que ella veu en...