shakesperare i el teatre elisabetià

SHAKESPEARE I EL TEATRE ELISABETIÀ
1. EL TEATE ELISABETIÀ

El anomenat teatre elisabetià (1580-1642) va lligat al període en què va regnar Elisabet I d’Anglaterra (1559-1603). Aquest tipus d’espectacle va ser prohibit l’any 1642 per la pressió dels puritans, que el consideraven indecent.
Les obres es representaven en llocs improvisats, com a Espanya, però a partir de 1575 (quan es vanprohibit a Londres) es construeixen teatres fora de la ciutat: “el Globe”, “el Cigne”, edificis circulars o hexagonals, on s’aplega un públic força heterogeni que l’autor ha de satisfer.
Quant a les condicions materials dels teatres:
N’hi havia de teatres populars i de benestants.
Sovint es feien servir els patis dels hostals, aprofitant-ne els pisos com a llotges cobertes i amb un escenariimprovisat.
Les companyies es trobaven amb problemes greus: impostos elevats, dificultats per aconseguir els permisos, persecució dels puritans (que van aconseguir-ne la prohibició el 1642).
El gèneres més populars són:
Comèdia: acostuma a ser subtil i d’influència italiana (novel·lesca, pastoral, fantàstica...). S’hi aprecia la influència dels autors llatins Plaute i Terenci.
Tragèdia: buscal’emoció d’un públic acostumat a la violència (amb tema romà, de venjança, ...). Sèneca n’és l’autor de referència.
Tragicomèdia. Sovint les obres barregen elements tràgics i còmics.
Drama històric: hi ha un interès molt marcat per la història romana i anglesa. El pes del teatre històric de tema anglès s’explica pel patriotisme desenvolupat a la segona meitat del segle XVI.
Pel que fa a lescaracterístiques de les obres, particularment les de Shakespeare, en destaquen aquestes:
Els autors rebutgen les tres unitats d’acció, temps i lloc. Tampoc no es considera la unitat d’estil. Accepten, en canvi, la divisió en cinc actes.
Es barregen continguts tràgics i còmics. Hi ha un contrapunt còmic: el “clown” o “fool”.
Quant a l’estil, es barreja la prosa i el vers i es fa servir el vers blanc. S’hiaprecia una tendència al barroquisme expressiu (jocs de paraules, referències mitològiques...).
S’hi observa diversitat de gèneres: comèdia, drama i tragèdia.
Quant a l’origen dels temes, en destaquen els de procedència clàssica (grega i llatina), italiana i anglesa.
Pel que fa als personatges, en destaca la profunditat psicològica.
La realitat incorpora, a més de la vida quotidiana, el móndels somnis, el teatre dins del teatre, la fantasia.
Es tracta d’un espectacle de masses adreçat a un poble molt heterogeni. Entre les companyies hi havia molta competència. L’èxit de públic sembla garantit per la violència i la passió que els autors han après de Sèneca.
A Anglaterra, el teatre religiós popular d’origen medieval es manté molt viu en el Renaixement. Ara bé, durant el períodeelisabetià s’hi aprecia també la influència de Plaute i Terenci, així com l’empremta italiana pel que fa a les històries. Els autors llatins Plaute i Terenci influeixen en la comèdia i Sèneca en la tragèdia.

2. BIOGRAFIA DE SHAKESPEARE (1564-1616)

No hi ha gaires documents oficials sobre la seva vida. Se sap que va ser fill d’un mercader de cuir, un notable de la ciutat de Stratford-upon-Avon.Tot i que Shakespeare no va gaudir de formació universitària, es creu que va llegir autors clàssics, particularment el llatí Sèneca (4 aC-65dC), que va escriure tragèdies de tema grec (Èdip, Medea,...). Shakespeare va estudiar, doncs, llengua i literatura llatines, retòrica, lògica i història. Sembla que va deixar l’escola el 1577.
Es va casar amb Anne Hathaway, la filla d’un granger, l’any 1582,amb qui va tenir quatre fills.
Va marxar a Londres l’any 1585, on va desenvolupar diverses tasques abans d’engegar la seva carrera teatral.
L’any 1592, un dramaturg d’èxit, Robert Greene, li va adreçar un pamflet despectiu, ja que el considerava un actor ignorant amb ínfules d’escriptor.
Va treballar com a actor, autor i empresari. Unes de les seves primeres obres van ser La comèdia...