Shrek

Pau Matas Nogué - Arguments Universals - OPCIÓ B (lliure)

SHREK

Shrek és una pel·lícula d’animació 3D que es va estrenar l’any 2001. Va dirigir-la Andrew Adamson i Vicky Jenson, basant el guió del llibre Shrek! de William Steig.

Resum de la pel·lícula
L’Shrek és un ogre que viu en un pantà i li agrada la seva intimitat. Un dia veu la seva llar envaïda sobtadament per un grup depersonatges de contes de fades, que han estat desallotjats pel príncep Lord Farquad. Ell, juntament amb el Ruc, que coneix prèviament, van al castell de Lord Farquad, on aquest fa un tracte amb l’ogre: ha d’anar a buscar la princesa Fiona a canvi del seu pantà. L’Shrek aleshores, acompanyat pel Ruc, es dirigeix al castell on hi ha captiva la princesa, lloc que és custodiat per un drac, queresulta ser una dragona. Després de córrer grans aventures durant el rescat de l'esmentada princesa, finalment s'adona, en trobar l'amistat sincera en el Ruc i l'amor en la princesa Fiona, que el món no és tan dolent com creia.
Shrek es pot veure com una història feta de petits pedaços d’altres històries mitològiques. D’entrada, no és una història inversemblant, no s’allunya dels paràmetres“campbellians” del monomite i, en definitiva, podem afirmar que Shrek segueix absolutament el camí narratiu que l’inconscient humà ha anat creant des dels primers mites.
No obstant, l’argument destaca per ser original, inèdit i innovador. Sí, és un conte de fades, però la majoria dels personatges no representen els seus papers usuals. Per exemple, l’ogre malvat que sovint ha actuat com a guardià delllindar, vist en històries com la de la caravana de Benarès i la del príncep Cinc Armes, és aquí un ogre solitari que es convertirà en l’heroi dels éssers fantàstics. En definitiva, Shrek treballa des del món de conte de fades, i intenta oferir una història paròdica fent còmic el món fantàstic.
Sobre la teoria del monomite de Campbell, cal dir que, a més de ser aplicable a la història, les seves tresetapes –separació, iniciació i retorn– són clarament visibles en la pel·lícula.
Inicialment, hi ha la presentació del protagonista i de la seva llar: la seva vida, els seus costums, els seus problemes. Aquest inici ens presenta un ogre aparentment simple, ja que vol viure en solitari i aïllat del món. No obstant, aquesta idea canvia lentament, i l’espectador s’adona que la seva actitud antisocialno el complau, i que actua a causa de la seva permanent sensació de rebuig i abandonament per part del món que l’envolta. L’ogre aparentment trivial és sublim, però no ho vol reconèixer. I no ho farà fins al final de la pel·lícula.
La ficció és moviment, i no hi hauria història si l’ogre no perdés la seva llar, el seu refugi, la seva intimitat. Per l’Shrek, l’aventura truca a la porta en elmoment en què el Ruc, escapant dels soldats, topa amb ell. L’ogre el salva, i comença una amistat. Aquesta manera d’iniciar una amistat no és inèdita. Altres herois com Batman i Robbin també es fan amics per tenir un objectiu comú. El pànic del Ruc a quedar-se sol els mantindrà units en tot moment, i els convertirà en els amics inseparables; com Don Quijote i Sancho Panza. D’altra banda, aquestatopada no és del tot amb l’aventura, sinó amb el destí. És la intervenció, casual o divina, la que presenta els dos herois. Definitivament, l’aventura arriba al pantà de l’ogre quan tots els éssers fantàstics ocupen la seva llar, la seva “valorada” intimitat. Per tant, l’ogre no se’n pot desvincular. Tot i així, l’ogre intenta fer una negació de l’aventura, però el resultat és absolutament còmic: laseva negativa (“Fora! Fora! No sou benvinguts.”) acaba assenyalant-lo a ell com l’escollit, l’heroi del poble fantàstic (“És més, aniré a veure aquet tal Farquad i tornareu tots a casa vostra!”). De la mateixa manera, el Ruc aquí es converteix en el seu lleial company de l’aventura.
La manera com s’esdevé aquesta primera part del mite, la marxa o separació, no és innovadora en absolut. Conté...