si aixo es un hone

Si això és un home - Primo Levi
A finals de 1943, quan tenia vint-i-quatre anys, Primo Levi va ser capturat per la milícia
feixista i deportat a Monowitz, un dels camps de treball d’Auschwitz, enun vagó de
bestiar. La causa: ser un «ciutadà italià de raça jueva». Dels quaranta-cinc viatgers que
s’amuntegaven al seu vagó, en van sobreviure quatre. Poc després de ser alliberat per les
tropessoviètiques, Primo Levi -un químic sense compromisos previs amb la literaturava plasmar aquella sinistra experiència al llibre Si això és un home. Més d’una vegada
ha reconegut que sense aquellhorror no hauria estat un escriptor, i també que l’íntima
necessitat de donar compte de la barbàrie viscuda el va ajudar a sobreviure al camp.
Si això és un home reflecteix tan sols el que l’autor vaaprendre per experiència
directa durant els mesos en què va viure al camp, és a dir, la complexa xarxa de rituals,
terrors i jerarquies que configurava el dia a dia de l’extermini. El que el converteixen
un document esfereïdor és la passió freda, la sensibilitat continguda amb què està escrit.
En aquest seu primer llibre, Levi va aconseguir una barreja justa de reportatge i de
comentari moral,sense menysprear les tècniques de reconstrucció literària ni l’art de la
suggestió. La seva experiència hi és reconstruïda sense odi, però també sense perdó:
«Vaig adoptar deliberadament elllenguatge serè i sobri del testimoni, no el queixós de
la víctima ni l’irat del venjador». Davant la magnitud dels fets, qualsevol lector és capaç
de jutjar per ell mateix.
Després de passar aquellatemporada a l’infern, Primo Levi no va escriure una
novel·la amb personatges d’una peça convenientment castigats o premiats en un final
catàrtic, ni un melodrama efectista que recreés minuciosament lahumiliació i la crueltat,
però tampoc un compendi estadístic, ni unes memòries tramposes que aprofitessin els
coneixements adquirits posteriorment. L’objectiu de Primo Levi no era demonitzar els...