SI CREUS EN MI ET SORPRENDRÉ



SI CREUS
EN MI,
ET
SORPRENDRÉ


El món és ple de somnis
per complir: persegueix el teu




Judit Alegre Vidal
Seminari
2n Educació Primària
24.10.14
Si creus en mi, et sorprendré.
Una frase molt suggerent que no deixa a ningú indiferent. Aquesta frase és la que porta com a títol el llibre escrit per Anna Vives amb l’escriptor Francesc Miralles. L’Anna Vives és una noia amb Síndrome de Downde 28 anys que va néixer a Barcelona. Té 3 germans que li han donat suport durant tota la vida, i dos pares que han intentat sempre obrir-li portes i no tancar-li. A l’Anna Vives li agrada molt escriure i ha creat una tipografia que s’anomena “Anna”. Va treballar en un supermercat abans de crear la tipografia, i després a la Fundació Itinerarium, una fundació que es dedica a promoure novesmetodologies pedagògiques. L’Anna Vives va quedar finalista entre els 3 candidats a ser anomenats catalans de l’any el 2012. L’Anna té molts valors però si n’hagués de triar dos diria que l’Anna transmet els valors de l’Alegria i la Passió. La lectura de la història et fa imaginar una persona amb un somriure a la cara a totes hores, una persona que amb la seva mirada et fa somriure, una persona queirradia alegria. La seva passió per tot el que fa et transmet il·lusió, l’Anna no es dóna per vençuda, la seva passió la porta a conèixer tot allò que la encurioseix i a aconseguir els seus objectius per molt complicats que siguin. Finalment l’Anna Vives ha escrit aquest llibre, Si creus en mi, et sorprendré, acompanyada d’En Francesc Miralles on podem veure reflectits aquests dos valors entrealtres. En Francesc Miralles és un escriptor i periodista llicenciat en Filologia Alemanya. És autor de molts llibres i n’ha redactat per a moltes personalitats. També ha treballat d’editor. Aquest llibre que han escrit l’Anna Vives i en Francesc Miralles fa una mirada profunda a la vida de l’Anna i als seus sentiments.

La lectura d’aquest llibre m’ha aportat una reflexió tant del passat com delfutur, és a dir, que m’ha fer reviure experiències de quan anava a l’escola però a l’hora m’ha fet pensar en el meu futur com a mestra. A la introducció el Francesc Miralles ens diu que “Quan som molt petits, aprenem a admirar les persones que es troben sota el focus de popularitat” (2014, p.7) i si, és cert, però anem més enllà trobem que no només ens estem referint a les estrelles que surten per latelevisió, sinó que un mateix mestre és un focus de popularitat a la seva classe. Recordo que quan es va fer el canvi de la pesseta a l’euro ho vam treballar a l’escola i la meva mestra es va equivocar al explicar quantes pessetes eren un euro. Quan vaig tornar a casa amb la meva mare jo li vaig explicar tot el que havia après i la meva mare em va dir que la meva mestra s’havia equivocat, però jono me la vaig voler creure perquè era “impossible” que la meva mestra s’hagués equivocat. Tot i això només ser una anècdota, com a futura mestra tindré en compte com d’important és la imatge del mestre per als infants i intentaré sempre ser un bon model per a ells. Una altra reflexió que m’ha transportat a la meva infància és la que ens fa a l’Anna Vives quan ens transmet la idea que si vols serfeliç no has d’analitzar. És cert que els humans tenim tendència a voler conèixer les causes de totes les coses, i sovint ens oblidem de intentar buscar una solució de les coses, passar a l’efecte o acció. Els meus pares des de ben petita sempre que tenia algun problema i jo intentava saber com havia passat em deien que en comptes de centrar-me tant en el que ja no podia canviar, que mirés de buscaruna solució i seguís endavant. Enllaçat amb aquest argument voldria destacar la importància de viure el present tenint en compte el futur, ja que com va explicar el pare de l’Anna Vives a través d’una cançó a la mateixa Anna “El millor és una combinació de present i futur. Fer el millor que puguis, però sabent que ho fas per a l’horitzó que t’has fixat en el futur” (2014, p.84). El que ens...