Si La Natura Es La Respuesta, ¿Cual Es La Pregunta?

Si la naturalesa és la resposta, quina és la pregunta?
-Jorge Wagensberg

Jose Antonio Pujante Jimenez
Pàgina 22 [18] ‘’Hi ha moltes més maneres de no ser que de ser’’ ATZAR

És curiós. Per molt que llegeixo aquesta frase, sempre se m’acaba oblidant. No la frase en sí però, sinó el que em transmet. Aquestes són les paraules més esperançadores que potsentir una persona capaç d’interpretar-les. Quina sort que tinc, quina sort que tens tú, lector. Quina sort o quina desgracia hem tingut, tot depèn de com es miri. Jo penso que hem tingut sort, però què es la sort? Per a mi és la realització de fets poc probables i beneficiosos per a un individu.

Si pensem per un moment les probabilitats que hi havia de que arribèsim a neixer, a més d’un, se litreurien les ganes de estar-se tot el dia al sofà sense fer res productiu.
Primer havia d’existir l’univers, que això ja és molt. Era necessari un conjunt de planetoides que col·lisionesin a prop d’un estel, però no massa a prop tampoc. S’havien de reunir tots els factors mediambientals per fer possible l’aparició de vida, una aparició de vida tan poc probable com travessar una paret nomésempenentla. Després, aquesta vida había d’evolucionar i cada esdeveniment de la historia de l’Univers i de la Terra va ser decisiu per aquesta evolució. Un cop evolucionats, posem que ja existeixen els humans, cada moviment que fa cadascun dels 6mil milions d’habitants de la Terra compta. Si el nostres tatatataravis no s’haguesin conegut, haguès sigut impossible que un espermatozoide amb la informaciógenètica necessaria per a la nostra gestació, hagues arribat a l’òvul indicat, el día adient del mes adequat, abans que l’altre mig milió de cèl·lules flagel·lades. I tú que creus que no tens sort perquè no guanyes mai al bingo...

Amb aquestes gairabé inexistents probabilitats d’existir, s’hem fa molt difícil creure que hi ha un altre forma de vida intel·ligent a l’univers, prou a prop delnostre sistema com per visitar-nos.

Tenim el privilegi de la vida, i no només això, sinó que a més hem nascut formant part de l’única espècie dotada de racionalitat. Bé ho haurem d’aprofitar no?

Es clar, que si creus en el destí, tot el que he dit no serveix per a res.

Pàgina 25: [36] ‘’Tot el que comença, acaba o es transforma.’’ TEMPS

Res de nou. En principi això ho sap tothom no? Resés etern, però, que fort veure-ho escrit en un llibre... Així es confirma que és real i que estem condemnats a extinguir-nos, però no només nosaltres com a individus, ni com a col·lectiu ni raça ni planeta ni galàxia ni univers. TOT está condemnat a morir desde el mateix moment de neixer, o potser fins i tot abans.

Quan vaig llegir aquesta frase, el primer que em va venir a la ment va ser elBig Bang: Aquesta suposada explosió que va crear materia espai i temps i que va donar lloc a l’univers sençer a partir d’un sol àtom. Vaig pensar: l’univers s’acabarà amb el Big Crunch, però quan això passi, no hi haurà res. No hi haurà Materia ni Espai, però sobretot no hi haurà Temps. Aquest fet em fa pensar que si no hi ha temps el temps no passa perquè no existeix, així tornem d’alguna maneraals istants anteriors al Big Bang, que tampoc son anteriors per la ja mentada manca de temps. Podria dir-se que si la creació de l’univers va ser a l’any 0, aquest va mantenir-se etern fins al Big Bang. D’aquesta manera podem pensar que quan tot acabi tornarem a un nou any 0 fins a l’aparició d’un altre explosió que tingui com a resultat la creació d’un nou univers. I ara penso, si després de la fíde l’univers actual i abans del començament del nou univers no ha passat temps, podriem dir que ha sigut un canvi instantani totalment imperceptible? Aixó em dona la idea de que potser l’univers no acabi mai, si no que es transformi en una copia exacta de si matex un cop rere altre. Que fort no?

Aquesta mateixa frase la podem aplicar també a la vida.
Una bona pregunta és: Hi ha vida abans...