sico





















































1.- BIOGRAFIA

2.- APRENENTATGE SOCIAL

2.1- EXPERIMENT DEL NINOT
“BOBO”

2.2. PASSOS DEL MODELATGE

3.- ANÀLISIS DEL CAS

4.- OPINIÓ PERSONAL

5.- BIBLIOGRAFIA












Albert Bandura va nàixer el 4 de desembre de 1925 en laxicoteta localitat de Mundare a Alberta del Nord, Canadà. Va completar la seua llicenciatura en Psicologia de la Universitat de Columbia Britànica en 1949. Va col·laborar amb el seu primer estudiant graduat, Richard Walters, resultant un primer llibre titulat Agressió Adolescent en 1959. Reconegut pel seu treball sobre la teoria de l'aprenentatge social i la seua evolució al Sociocognitivisme. Ésconegut com el creador de la teoria de l'autoeficàcia, un important contribuent a la teoria d'aprenentatge social, i sent responsable de l'experiment del ninot Bobo sobre el comportament agressiu dels xiquets.
Es va interessar en particular per les causes de l'agressió en els nens i va aportar dades per contradir als defensors de la idea que les agressions són una manifestació patològica emocional iimpulsiva i un mètode per aconseguir el que l'agressor desitja quan les altres opcions han fracassat. D'igual forma es va oposar als psicòlegs que pensaven que hi havia un nexe d'unió entre la frustració i l'agressió.
Els seus treballs han constituït l'avantguarda en la investigació de l'aprenentatge basat en la imitació i observació de models. Per a Bandura, allò que determina a les persones aimitar models són els reforçadores i els càstigs.
Bandura va ser l'impulsor del denominat enfocament sociocognitiu de la personalitat, segons el qual l'ambient té una influència transcendental sobre factors personals com l'autocontrol i el concepte del jo. Bandura ho va denominar "determinisme recíproc".
També se li deu l'estructuració de tècniques terapèutiques molt satisfactòries basades enl'observació.






La teoria de l'aprenentatge social està representada principalment per Albert Bandura. Segons aquesta teoria, les pautes de comportament poden aprendre per pròpia experiència, aprenentatge directe, i mitjançant l'observació de la conducta d'altres persones, aprenentatge vicari. Aquesta teoria considera que la conducta d'altres persones té una gran influència enl'aprenentatge i en la pròpia conducta de l’imitador. Aquest últim tipus d'aprenentatge és el més habitual. Les conductes de certa complexitat només poden aprendre mitjançant l'exemple o la influència de models. Es tracta de posar en contacte a l'individu amb models vàlids i apropiats, perquè els imite o es senta modelat per ells.
Segons la teoria de l'aprenentatge social, les influències dels modelsproduïxen l'aprenentatge sobretot per la seua funció informativa. Quan s'exposen a un model, les persones que ho observen adquireixen representacions de les activitats efectuades pel model.
Eixes representacions els serveixen de guia per a efectuar les accions. Quan les respostes que corresponen a les accions del model es reforcen positivament i les divergents queden sense recompensa o reben un càstig,la conducta dels altres és converteix en senyal per a efectuar o no les respostes de reproducció. Gran part de l'aprenentatge social es basa en observacions de les conductes que efectuen altres persones en situacions quotidianes.
Bandura deia, que l’aprenentatge social es basava en l’observació i per tant, els xiquets sols imitarien una acció sempre i quant els resultats als que arriben siguenpositius. Els xiquets observaran al xiquet model:
Si la conducta d’aquest és positiva, es a dir el model obté un premi per la seua conducta, el xiquet l’imitarà.
Si la conducta del model és negativa, es a dir el xiquet model obté un càstig, el xiquet no l’imitarà.



Bandura volia anar més enllà de la teoria de l’aprenentatge social de la qual deia que l’agressivitat prové de la imitació...