Signes externs de la religió












































1. La creu......................................................................................................3

2. Pa i vi........................................................................................................5

3. Pràctiquessacramentals...........................................................................6

4. Arquitectura...............................................................................................9

5. Cementiris...............................................................................................10

























1. LA CREU

La Creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut. La sevaforma varia entre les diverses comunitats cristianes: a l'Església Catòlica és una línia vertical travessada a la part superior per una d'horitzontal (la creu llatina); a l'Església Ortodoxa predomina la creu de vuit braços.
El seu origen es remunta a l'instrument d'execució de Jesucrist, que pels cristians s'ha transformat en "l'arbre de la Salvació". Algunes interpretacions místiques interpretenque el pal vertical representa la divinitat de Jesús i l'horitzontal la seva humanitat. El terme original d'execució en grec és σταυρός (staurós), que significa "estaca; pal; creu; crucifixió" o ξύλον (xýlon), que significa simplement ó "fustot, lleny". És per això que algunes denominacions cristianes l'anomenen el "pal del turment".
L'Església Catòlica celebra dues festes relacionades amb laCreu: la Invenció de la Santa Creu, que celebra l'aparició de la Creu al cel a Constantí en la Batalla del Ponte Milvio (3 de maig); i l'Exaltació de la Santa Creu, que celebra la troballa de la Vera Creu per Santa Elena al 320 (14 de setembre).
En aquesta creu, podem llegir a dalt de tot una paraula: INRI, sigles de la frase llatina Iesvs Nazarenvs Rex Ivdaeorvm, la qual es tradueix al català com:"Jesús de Nazaret, Rei dels Jueus".
Formes de la Creu:
La Creu sovint apareix en diverses formes i mides, així com en diversos estils. Pot ser emprada en la joieria personal, o situada al capdamunt dels edificis religiosos. Es mostrada buida o com a crucifix (és a dir, amb la figura del Crist, referit com el corpus). Catòlics, luterans i anglicans usen habitualment crucifixos, per tald'emfatitzar que és Jesús l'important, més que no pas la creu per sí. Malgrat això, tradicions protestants solen mostrar la creu sense el cos, interpretant així la creença en la resurrecció més que no pas representant l’interval entre la mort i la resurrecció de Jesús.
Les creus apareixen habitualment als cementiris cristians, bé sigui en les làpides o esculpides. Per això, en països de cultura cristianaes planten creus petites per marcar el lloc d'accidents fatals o com a protesta de morts.
Als països catòlics és habitual erigir creus al cim de muntanyes preeminents, com el Zugspitze o el Mont-Real, visibles des de tota la zona circumdant.









Entre les formes de creus cristianes trobem: Creu d'altar, Creu processional ( Utilitzada per encapçalar les processons religioses), Creude Sant Andreu o Sautor, Ankh copte, Creu d'Antoni, Creu arquebisbal, Creu armènia, Creu de Canterbury, Creu celta, Creu copta, Creu copta nova, Creu crosslet, Crucifix (Una creu que representa el cos de Jesús penjant-hi) Crux fourchette (Una creu amb finals en forquilla.), Crux gemmata, Creu patent (Una creu grega amb les puntes més amples que l'interior.), Globus cruciger (Una bola coronada peruna creu; usada en la regalia reial.), Creu georgiana, Creu grega (Amb els braços de la mateixa longitud. És una de les formes més habituals, d'ús comú al segle IV.), creu gnòstica, Creu de Jerusalem (Una creu gran amb una creu menor a cadascun dels angles.), Creu llatina (reu amb el pal vertical més llarg. Juntament amb la creu grega és la forma més habitual), Creu de Lorena, Creu de Malta, Creu...