Silenci
N’estic segura que una gran majoria dels alumnes de segon de batxillerat estaran d’acord amb mi quan dic que una de les parts més difícils del treball de recerca és escollir el tema.
En molts casos, com ara el meu, durant el procés de treball i sobretot al principi, es pensa moltes vegades en canviar el tema. El motiu d’això és, crec, més aviat un problema d’inseguretat, ja que alcomençament sempre fa una mica de por no poder complir els objectius. En el meu cas, però, quan em va passar això, vaig comentar-ho als meus pares i aquests em van animar a seguir amb el tema i amb l’enfocament inicial del treball, en el qual la Rosa Font, la meva tutora, també em va donar ànims.
La idea de fer el treball de recerca sobre el silenci va ser espontani, va sortir a taula, durant unsopar. Jo acabava d’arribar d’una classe de cant coral, un divendres al vespre i, com cada divendres, sortia de classe amb moltíssimes ganes de cantar i això va causar que em posés a cantar a taula, fet que va provocar que el meu pare em demanés silenci. Durant la resta del sopar em venien moltes ganes de cantar però no podia fer-ho per respecte als altres. En arribar a la meva habitació, em vaigestirar al llit a pensar, mentre cantava (per fi!), i vaig començar a reflexionar en el fet que m’havia costat molt intentar durant tot el sopar de no cantar. D’aquí suposo que la meva ment va derivar al tema del silenci, ja no recordo ben bé com, i així és com vaig decidir que podria ser un bon treball, tot i que era molt abstracte.
M’agradava el tema, sobretot per les preguntes que empermetia formular-me, que eren moltes. Al principi, em feia preguntes molt filosòfiques, però ja n’era conscient que no tractaria el tema des d’un punt filosòfic, sinó més aviat des d’un punt artístic, on segurament em mouria més tranquil·lament i em podrien ajudar més, ja que és en l’àmbit en el qual m’estic especialitzant fent batxillerat.
Vaig comentar el tema amb els pares i els va agradar molt,em van donar molts ànims. Un cop vaig poder triar tutor, vaig escollir de seguida la Rosa Font, perquè és una professora molt complidora, organitzada, i amb la qual tinc una mínima confiança des del curs passat perquè va ser la meva professora d’Arts Escèniques, una de les meves assignatures preferides de primer.
OBJECTIUS I METODOLOGIA
El meu treball té dos objectiusprincipals:
- Explicar bé què és el silenci i el seu significat en diferents àmbits.
- Fer entendre la importància del silenci, tant en l’àmbit artístic com en l’àmbit de la vida quotidiana.
El fet “d’explicar bé” el silenci és difícil ja que estem en el terreny d’un tema força abstracte i per tant se’n poder fer molts enfocaments diferents.
Però ja que estic cursant el batxillerat artístic i ésaquest el meu àmbit d’estudi, he centrat el tema del silenci sobretot en aquest aspecte, encara que també parlo del silenci en la vida quotidiana.
En l’àmbit artístic, explico el valor del silenci en la música, el teatre i el cinema, i en el món de la vida quotidiana explico el valor del silenci des de la invalidesa de sentits com l’oïda i la parla. També he intentat explicar el valor delsilenci en el camp del dret i en el de la psicologia i la filosofia.
He redactat el treball utilitzant un lèxic senzill i fugint del vocabulari més especialitzat, amb la finalitat que fos entenedor fins i tot per a un nen de deu o onze anys. Aquest és també un aspecte que creia molt important del meu treball, ja que la meva funció és informar. I quina gràcia tindria si només informo la gent que jaconeix el tema?
Potser si hagués tractat el silenci d’una manera més específica i aprofundida, hauria pogut donar-li un to més científic.
La metodologia del meu treball ha estat molt basada en la recerca i selecció de la informació. Però també he experimentat el tema en el sentit artístic, fent fotografies modificades i dibuixos a mà, amb la intenció d’expressar el silenci. Valgui com a...
Regístrate para leer el documento completo.