Silogismos

Llibre de les besties

Published : 2011-03-24
License : public domain

Taula de continguts
LLIBRE DE LES BESTIES
1 CAPITOL I: DE L'ELECCIÓ DE REI
2 CAPITOL II: DEL CONSELL DEL REI
3 CAPITOL III: DE LA TRAICIÓ QUE NA RENART TRACTÀ DEL REI
4 CAPITOL IV: EN QUAL MANERA NA RENART FOU PORTER DEL REI
CAPITOL V: DELS MISSATGERS QUE L LLEÓ TRAMÈS AL REI DELS
5
HOMENS
6 CAPITOL VI: DE LABATALLA DEL LLEOPART I DE L'ONÇA
7 CAPITOL VII: DE LA MORT DE NA RENART

2
4
6
8
14
19
24

LLIBRE DE LES BESTIES

1

CAPITOL I: DE L'ELECCIÓ DE REI

E

N una bella plana per on passava una bella aigua estaven gran res de besties
selvatges qui volien elegir rei. Acord fo pres per la major part que l lleó fos rei; més
lo bou contrastava molt fortment a aquella elecció, i diguéestes paraules:
—Senyors, a noblesa de rei se convé bellesa de persona, i que sia gran i humil, i
que no dó damnatge a ses gents. Lo lleó no es gran bestia, ni es bestia que visca
d'herba, ans menja les besties. Lo lleó ha paraula i veu que fa estremir de por tots
nosaltres con crida, més per mon consell vosaltres elegireu lo cavall a rei; car lo
cavall es gran bestia i bella i humil; locavall es bestia lleugera, i no ha semblant
ergullós i no menja carn.

Molt plagué al cervo, i al cabirol, i al moltó, i a totes les altres besties que viuen
d'herbes, çò que l bou deia; més na Renart feu adenança de parlar davant tots, i digué estes
paraules:
—Senyors, con Déu creà lo món, no l creà per intenció que hom fos conegut ni amat,
ans ho féu per çò que ell fos amat i conegut perhom; i, segons aital intenció, Déu volgué
que hom fos servit per les besties, ja sia que hom viva de carn i d'herbes. I vosaltres,
senyors, no deveu esguardar a l'intenció del bou, qui desfama l lleó per çò car menja carn;
ans deveu seguir la regla i l'ordenança que Déu ha donada i posada en les criatures.
De l'altra part allegà l bou ab sos companyons contra les paraules de na Renart, i diguéque per çò com ell deia que l cavall fos rei, car lo cavall menja herba, apar que ell i sos
companyons haguessen vera intenció a l'elecció de rei; car si falsa intenció hi havien, no
dirien que l cavall, qui menja l'herba que ells mengen, fos rei, ni ells no devien creure na
Renart de l'elecció del rei; car na Renart més vol i ama que l lleó sia rei, per çò com viu de
les romanalles que romanenal lleó con ha menjat en la caça que ha presa, que no fa per la
noblesa del lleó.
Tantes de paraules hagué de l'una part i de l'altra, que tota la cort se torbà, i l'elecció
fo empatxada; i l'ors i el lleopart i l'onça, qui havien esperança que fossen elets a rei,
digueren que la cort s'allongas tro a altre temps que haguessen determinat qual bestia es
pus digna d'esser rei. Na Renartconegué que l'ors i el lleopart i l'onça allongaven l'elecció
per çò car cascun havia esperança d'esser rei, i digué en presencia de tots estes paraules:
— En una esglesia catedral se feia elecció, i era contrast en aquell capitol de l'elecció
del bisbe, car los uns canonges volien que fos bisbe l sagristà d'aquella esglesia, lo qual era
hom molt savi de lletres, i de virtuts era abundós. L'ardiacacuidava esser elet a bisbe, i lo
cabiscol altre tal, i contrastaven a l'elecció del sagristà, i consentien que fos bisbe un
canonge simple qui era bell de persona i no havia neguna ciencia. Aquell canonge era flac
de persona i era molt luxuriós. Molt se meravellà tot lo capitol de çò que l'ardiaca i lo
cabiscol deien; i en aquell capitol havia un canonge qui digué estes paraules : «Si l lleó esrei, i l'ors i l'onça i lo lleopart han contrastat a la sua elecció, tots temps seran en
malvolença del rei; i si l cavall es rei, i lo lleó fa negun falliment contra l rei, com ne podrà
pendre venjança l cavall, qui no es tant fort bestia com es lo lleó?»
Quan l'ors i l'onça i lo lleopart hagueren oit l'eximpli que na Renart havia dit, temeren
fortment lo lleó, i consentiren en l'elecció,...