Simbolisme

SIMBOLISME
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del s. XIX (més concretament
entre el 1870 i el 1880). Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camppoètic
de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud. Es manifestà primerament com una reacció
contra l'herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs ( escola parnassiana), i assolí la
plenitud ambels poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue,
pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l'ús dels neologismes, les paraules
rares o les trivialsbarrejades en el context poètic. Jean Moréas publicà en el suplement literari
de Le Figaro (setembre del 1886) un manifest que anunciava la naixença de l'escola. Dues
publicacions literàries, Le Décadenti Le Symboliste, emprengueren la lluita contra la poesia
acadèmica. Els poetes d'aquesta nova escola, Gustave Kahn, Stuart Merril, Vielé-Griffin, René
Ghil, es declaraven hereus de Baudelaire,Verlaine i Rimbaud i col·laboraren en diverses
revistes: La Vogue, La Plume, Le Mercure de France. Més endavant, una enquesta del
periodista Jules Hurret en L'Écho de Paris (1891) donà a conèixer les sevestendències al gran
públic. Mallarmé portà als límits el menyspreu de la vulgaritat i l'ambició d'un ideal. La seva
influència s'exercí a través de les reunions dels dimarts, al seu domicili de la Ruede Rome, a
París. Per a ell, la finalitat de la poesia és suggerir, amb els mots, l'essència de les coses. La
tràgica angoixa del poeta obsedit per l'ideal es manifesta plenament en L'Azur, i homtroba la
plenitud del seu art en Hérodiade (1871) i L'Après-midi d'un Faune (1876). Més endavant, el
poeta reuní en el volum Divagations (1897) articles i conferències que formulen la seva
estètica, iaquest mateix any publicà el poema Un coup de dés jamais n'abolira le hasard, amb
una disposició tipogràfica insòlita, on tracta d'explicar l'aventura del pensament, atrapat en
l'univers caòtic....