Simmel

U9: Simmel
Planteja la sociologia de les interaccions socials i la seva forma. Donarà peu a la sociologia formal Es troba a la base de la sociologia estructural, s’interessa sobre quins aspectesestructurals son comuns tant en un fenomen com en un altre, intenta identificar aquells aspectes que fan possibles l’acció social i la interacció social, independent si aquesta acció social es realitzaen un determinat moment o un altre, a-temporal.
Es troba en mig de dos aigües, ni esta amb els organicistes (societat com l’expressió més complexa de la vida natural, com un organisme), ni en laposició weberiana (historicista, entén que els fenòmens socials son únics i particulars i només es poden entendre en la seva situació concreta, es una comprensió particular, no hi ha extrapolació),Simmel planteja que es pot crear una disciplina que, sense caure en l’organicisme ni en el historicisme, identifiqui les regularitats de l’acció social en uns determinats moments. Es poden compararfenòmens socials que aparentment son molt diferents. (Es pot analitzar de la mateixa manera tant el Vaticà com un prostíbul).
La sociologia social de Simmel, pretén desenvolupar i elaborar un arsenal deconceptes que el permetin elaborar una geometria social (tipus purs). L’element de la interacció es desenvolupa en crear tipus purs per poder aplicar-lo en qualsevol realitat social, però no es podràtrobar donat que és un element abstracte. Dos grans grups:
Grups petits:
Grup mínim (2) Diada: La interacció és directe e inalienable. La relació a dos, es un tipus de relació social que no pot escapara instancies impersonals, és una relació de dependència. La interacció es fonamenta en conflictes i en la resolució d’aquests conflictes, on el límit d’aquests conflictes es en ultima instanciaqualsevol cosa menys la ruptura del grup, el punt on queda en risc la interacció d’aquest grup. Si el grup es vol mantenir hi ha d’haver unanimitat perquè la relació pugui continuar.
Triada (3)...