simmels

Georg Simmel

Contemporani de Weber, qui el va defensar davant de la marginació que va patir pel seu origen jueu
Un outsider, teòricament inclassificable
Ha estat relativament “redescobert” en les darreres dècades, però és un clàssic menor
Interessos molt diversos que anaven des de l’art a la filosofia, passant per la ètica i les ccss
Va abordar molts temes que rarament han estat tractatsper la teoria social, tant abans com després d’ell
Se’l considera inspirador d’algunes de les idees centrals de la “perspectiva postmoderna” (també influència sobre l’interaccionisme simbòlic)
Com la resta de clàssics es preocupa per la modernitat
Tracta d’estudiar l’augment de l’individualisme a la societat moderna, en particular a les grans ciutats

Las grandes urbes y la vida del espíritu:llibertat i intel·lectualisme (enteniment)

L’ésser humà tracta de conservar la seva llibertat davant de la societat i la cultura
La base psicològica de l’ individu que viu a la ciutat seria “el acrecentamiento de la vida nerviosa”
La vida urbana tindria un caràcter eminentment “intel·lectualista”
Per contra, la vida rural i a les petites ciutats es basaria en els sentiments i lasensibilitat
L'intel·lecte (“l’enteniment”) seria més capaç d’adaptació als canvis ràpids, a la pluralitat d’estímuls diferents, etc.


Economia monetària

La gran ciutat també és el lloc per excel·lència on es produeix l’intercanvi econòmic basat en el diners

Economia monetària i enteniment estarien relacionats
Comparteixen la qualitat de la “objectivitat”
Els diners, com a mitjà d’intercanviimpersonal, faciliten les relacions socials esporàdiques, impersonals i canviants típiques de les societats urbanes modernes
L’ “esperit modern” és un “esperit calculador”, es reduirien els “valors qualitatius” a “quantitatius”


Indolència
La puntualitat, calculabilitat i exactitud no només estarien en relació amb el caràcter econòmic-monetarista i intel·lectualista de la vida urbana, sinó queafectarien als “continguts de la vida”
Afavoreixen l’exclusió d’aquells trets i impulsos irracionals, “instintius”, “sobirans” que volen “determinar desde sí la forma vital”, enlloc de plegar-se als continguts de la vida racionalista urbanita
Potencien la “indolència”
La quantitat i velocitat dels estímuls de la vida urbana ens incapacitaria per reaccionar davant d’ells amb la forçanecessària, ens tornaria “indiferents”
La indolència seria adaptativa, en ajudaria a poder viure a les grans ciutats, però la conseqüència seria l’enfonsament de la personalitat, la pèrdua de valor del món objectiu

Reserva
La gent de ciutat tindria, a més, una actitud de “reserva” davant dels seus conciutadans
Als pobles la gent es coneix i tindria una relació positiva amb els seus veïns, però això ésimpossible a la gran ciutat
Aquesta reserva no seria només indiferència, sinó aversió i repulsió mútues, susceptibles de derivar en l’odi i la lluita
L’antipatia tornaria a ser adaptativa, la indiferència total ens seria insuportable, antinatural
La reserva oferiria a l’individu una mesura de la seva llibertat individual


Evolució de les formacions socials
L’estat inicial de les formacionssocials (tant les primeres de la història com les que s’estan formant ara) consistiria en un cercle petit, molt tancat (molt homogeni interiorment i heterogeni respecte dels altres cercles) que gairebé no deixaria llibertat a l’individu
Posteriorment el grup creixeria i es relaxaria la homogeneïtat interna, alhora que s’establirien relacions amb altres grups
En aquest context l’individuguanyaria llibertat
No obstant, també aquest tipus de vida seria vist com a opressor per a l’urbanita que no només no voldria tornar a l’Edat Mitjana, sinó que tampoc no suporta la vida dels pobles i petites ciutats


Llibertat
Els “continguts i formes de vida més amplis” estarien lligats als més “individuals”
Els petits grups estan en l’origen de les grans ciutats (i serien també els seus...