Sindrome asperger

SINDROME D’ASPERGER (SA)
És un trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat per la presencia de dificultats significatives en la intel·ligència social. Considerat com una de les formes més lleus dels trastorns de l’autisme (TEA).

Aquest trastorn va ser descrit pel pediatra vienès Hans Asperger (1944), però com a psicopatia autista. Lorna Wing, 40 anys després, replanteja elsíndrome d’Asperger i va publicar la seva revisió amb la descripció de les característiques més freqüents.

Els seus sintomes fonamentals són:
-Dificultats de relació social:
-Dificultats de comunicació
-Tendència a presentar conductes repetitives i dificultat per adaptar-se als canvis
-Interessos restringits
(si cal, llegir l’exemple del nen que es presenta, 171-172)

ÉS FREQÜENT?
Méscomú en els homes: 2/4 homes per cada dona.
S’adquireix genèticament.
Estudis Ehlers i Gillberg al 1993: en una població de 300 habitants, hi haurà 1 amb síndrome d’Asperger.

CAUSES:
La causa exacta es desconeix.
No es troben anomalies a les proves complementàries (anàlisi generals, genètics, etc.) com amb els altres trastorns.
Si més no, s’ha observat que el cervell de les personesamb síndrome d’Asperger funciona de forma diferent al de la població general.
S’han plantejat diverses teories (no excloents entre sí) per intentar explicar les deficiències en el funcionament cerebral.
Teoria del pensament o de la ment
El significat d’aquesta teoria es podria resumir amb una frase tan comú com: “posar-se al lloc o a la pell de l’altre” (empatia). En el síndrome d’Aspergerexisteix la capacitat de percebre senyals com l’expressió de la cara, gestos, etc., però no saben interpretar-los correctament.

Funcions executives
Aquesta teoria defensa la disfunció executiva en les persones afectades per aquest trastorn. Això implica la rigidesa per adaptar-se als canvis i improvisar sobre la marxa, conductes repetitives i obsessives, distraccions continues, falta demotivació, dificultat per manipular el temps.

Integració sensorial
Parla de l’alteració de la capacitat de modulació sensorial de l’afectat. I, per tant, no és capaç d’adaptar-se als continus canvis sensorials, tàctils, emotius, etc. Exemple: tendència a evitar el contacte físic o desviar la mirada.

Cervell masculí (178)
Hipòtesi atrevida de Baron Cohen: explica que si portéssim a l’extremles característiques del funcionament cerebral masculí ens aproximaríem a als símptomes antisocials d’aquest trastorn.

Hemisferi cerebral dret
Defensa que la part dreta del cervell té capacitats relacionades amb les habilitats visio-espacials, coordinació motriu i percepció social. L’afectat del síndrome d’Asperger presenta una disfunció en l’hemisferi dret i, per tant, li dificultal’execució d’aquestes habilitats.

Teoria de les “neurones en mirall”
Defensa que els nens amb trastorn d’Asperger presenten un mal desenvolupament en les, recent descobertes, “neurones mirall". Aquestes són les encarregades de fer-nos imitar conductes i posar-nos a la pell dels altres.

CARACTERÍSTIQUES
-les manifestacions clíniques poden no ser evidents fins els 2 anys dedat.

|Motricitat|Dificultat en activitats que requereixen coordinació (padelejar, en situacions de | |
| |nerviossisme poden fer moviments repetititius...) Dificultat per fer activitats de motricitat||
| |fina, | |
|Llenguatge |Adquisició inicial normal. Desenenvolupament amb rapidesa ii una gran riquesa de vocabulari I|...