Sindrome emperador

El s f i l l s t i r a n s :
“ S í n d r o m e d e l’ E m p e r a d o r”
L'anomenat “Síndrome de l'Emperador” és un d'aquests temes que s'han posat de moda i que comencen a preocuparals pares. No obstant això, abans de catalogar als nostres petits com a dictadors, seria interessant comprendre com funciona la personalitat dels nens en general, i saber quan cal preocupar-se.
Enl'estructura familiar han d'existir límits. Els límits estan constituïts per les regles que defineixen qui participen i de quina forma. Aquests límits ha de ser clars i estar ben definits, ja que ésnormal que el petit egocèntric tracti d'aconseguir tot el que li ve de gust i buscarà constantment cridar l'atenció, i és funció dels pares el posar-li fre i control.
El perfil del nen/a tirà/a ha estatdefinit com a intel·ligent, ràpid i contestatari, no accepta el límit de la seva autonomia i esclata escandalosament davant la menor frustració. Pares dedicats i afectuosos, li parlen com a iguals,explicant i justificant qualsevol decisió que prenguin i consultant democràticament la seva jove voluntat.

Per prevenir la síndrome de l'emperador, es recomana desenvolupar la consciència i laculpa. S'aconsella estar atent als símptomes precoços, establir límits molt clars i no deixar mai d'exercir l'autoritat. Convé ensenyar des de la primera infància que els actes positius, l'altruisme, lagenerositat, compensen: donar-los l'oportunitat de sentir-se bé per fer alguna cosa positiu. ja que són nens amb una imatge tan alta de si mateixos, convé conrear en ells un ego positiu, de manera quepuguin sentir-se superiors, no per exercir la violència, sinó per la seva actitud constructiva.
I què fer quan tenim un jove ja assentat en aquest comportament violent? Primera norma: no permetre quemani el/la noi/a, els pares han de tornar a guanyar espai i protegir als innocents, en ocasions germans petits, que són maltractats. I, per descomptat, han de demanar recolzament en serveis...