sinposis


Frágil.
24 de maig del 2016.

Mai heu sentit aquest sentiment de no poder més? Mai heu pensat que tot el que dieu i feu no li importa a ningú ? Aquesta impotència tan desgraciada que arruïna qualsevol vida fràgil ? No us preocupeu , sol passar . En aquesta societat no hi ha ningú que no es salve d'aquests monstres, sabeu de qui parle , no ? Supose que sí, de tota manera us els descric unpoc. Primer, són persones , encara que de vegades eu dubte ... Més semblen animals . S'alimenten del dolor dels altres i de les llàgrimes dels indefensos . Solen ser egocèntrics i superficials , però no ens anem de tema . Tot això ve perquè, una xiqueta nova anomenda Rosalinda va vindre a classe ja fa temps , venia d'una família adinerada i era molt tímida . Bé, doncs aquests monstres se li vantirar com a lleons , lleons famolencs i assedegats . Li van arrabassar tota la seva dignitat , li van destrossar i no especialment per fora . En els seus ulls es veia com de malament ho estava passant , i ningú se dignà a fer res . Però Emy i jo no podíem seguir veient això . Ens aixequem i vam anar fins a ella , les llàgrimes li recorrien la seva dolça galta i els seus ulls estaven enrogits icremant de ràbia . Li vam oferir un mocador , però tenia por . La inseguretat li recorria les venes , i la cabellera li cobria tota la cara fins tapar els ulls . No vaig poder evitar veure com mirava Nacho a Rosalinda , estava mirant d'una manera estranya , notava d'alguna manera u altra alguna cosa estranya en els seus ulls. Semblava si no malament m'equivoque , que simpatitzava amb ella . Així que livam dir que s'acostara , ell li va tornar a oferir els mocadors, i ella va aixecar el cap amb un moviment lent i suau . Ell li trec els flocs que li tapaven la cara . I unes mirades sobtades varen creuar les seves cares . S'havien quedat com intensament hipnotitzats . En això, la professora que estava distreta amb uns papers , es va aixecar i va interrompre aquesta escena d'amor . Un poc furiosava enviar al corredor als dos ingenus de Becker i David . Eren uns companys de classe repetidors , un poc feuchos, i bastant ignorants , estaven en aquesta època de creure graciosos pel simple fet de ferir a altres xiquets.
Becker no volia anar-se, i David en veure com vacil · lava a la professora es va unir . La professora no tardà a enfadar-se i cridar a la directora . Quan arribà la directoraamb els parts tant Becker com David no van tardar a aixecar-se i sortir. Minuts després va sonar la campana i vam sortir al passadís . La xica estava en un racó , trista i sola . Vam anar cap a ella i Nacho ens seguia per darrere.
Nacho li va dir " passa d'ells , són escòria " . Rosalinda en sentir-lo se li va escapar un petit somriure, Emy i jo ens vam mirar i vam coincidir en que hauríemdeixar-los sols , vam posar la primera excusa que trobarem i ens allunyarem discretament .
L'endemà vam coincidir Emy , Rosalinda i jo en art i disseny , ens varem sentar juntes i xarrarem un poc. Ens va explicar que no tenia pare , va morir de càncer i la seva mare poc després va agafar una depressió . Ella i la seva germana de 7 anys , Maria , vivien pràcticament soles, la seva mare passava bastantd'elles pel treball , cada dia anava amunt i avall , viatjava molt. Cobraven una pensió d'orfandat i a part la seva mare que era propietària d'una empresa multinacional els donava diners i pagava a una cuidadora perquè s'ocuparà de les seves cures . També ens va explicar una mica sobre la seva vida en altres col · legis . Va afectar molt al seu moral el no encaixar en cap
col · legi a causa detraslladar-se tant . En una època va estar ingressada en una clínica de trastorns, va voler suïcidar-se , per sort va arribar a ella una persona que li va ajudar molt amb els seus problemes, es deia Dolors, era una dona d'uns 54 anys , baixeta i molt simpàtica . Estàvem embadalides escoltant totes les seves anècdotes quan el bajoca de David va deixar anar una de les seves. Rosalinda es va quedar...