Sintesi Ciències pel món contemporani

L'arc de Sant Martí es produeix perquè les gotes d'aigua d'un núvol descomponen la llum del Sol i mostren un espectre de colors, del morat fins al vermell. Els astrònoms fan servir el mateix per a descompondre la llum de les estrelles, nebuloses o galàxies i així conèixer característiques químiques i físiques. L'espectrocopi obté l'espectre de l'estrella a la qual està enfocat, o sigui, l'arc deSant Martí de la llum d'aquesta estrella. Tots els objectes de l'Univers emeten energia en forma de radiació electromagnètica, més intensa cap al costat blau de l'espectre, si es tracta d'astres molt calents, i més intensa cap al costat vermell, si són astres fred, o núvols de gas o pols. Si aquest és prou ampli s'hi veuen línies negres, cada una causada per l'absorció de la llum que fa ndeterminat element químic, de manera que si al costat de l'espectre d'una estrella s'hi col·loca un espectre de comparació, podem identificar cadascun dels elements i conèixer l'estat en què es troben i també indiquen la velocitat. Quan una galàxia s'acosta, les línies es desplacen cap al blau, si s'allunya es desplaça cap al vermell. Això va permetre descobrir el segle passat que l'Univers s'expandeixva permetre descobrir el segle passat que l'Univers s'expandeix.
Les primeres lents eres de pocs centímetres de diàmetre i es van anar perfeccionant augmentant-lo, ja que quan la lent principal d'un telescopi es petita es veuen pocs astres perquè només capta els molt lluminosos. Com més gran es el diàmetre, més astres i detalls es veuen. Els telescopis més grans de l'època eren el telescopi deHerschel d'un metre i vint centímetres i el de Lord Rosse d'un metre i mig. Un segle més tard s'inaugurà l'Observatori de Mont Wilson a Califòrnia i el telescopi, encara en servei, té un objectiu de dos metres i mig de diàmetre que consisteix en un mirall de curvatura parabòlica amb el que es van fer importants descobertes sobre l'estructura de l'Univers i va portar a crear el telescopi del'Observatori de Mont Palomar, estrenat al 1948. El telescopi Hale es va convertir en un símbol de la tecnologia òptica més avançada amb el mirall principal de 5 metres de diàmetre i 400 tones. Al 1975 es va inaugurar l'Observatori Astrofísic de Zelenchúskskaya amb el seu telescopi de 6 metres anomenat Bolshoi, que va emprar una tecnologia innovadora quant a l'estructura que el sustenta. Per primeravegada, un ordinador comandava els moviments de l'enorme telescopi. Els telescopis de Mont Palomar i Zelenchúskskaya tenien un rendiment per sota de l'esperat i va provocar que deixessin de construir grans telescopis. La nova tecnologia òptica consisteix a fer els objectius dels telescopis a base de múltiples miralls hexagonals. Actualment s'està construint un observatori que acollirà el GranTelescopi de Canàries amb un mirall múltiple de 10 m i 40 cm de diàmetre, el més gran del món. Per millorar els telescopis consisteix a augmentar el diàmetre del mirall i alhora disminuir-ne el gruix.
Tot el que s'ha conegut de l'univers ha sigut gràcies a la llum visible que arriba dels astres, però les ones de ràdio també resulten molt reveladores. Els astres emeten llum i altres tipus de radiacionscom d'ones llargues, similars a les que fem servir en les comunicacions de ràdio i televisió. Al 1933, Karl Jansky va construir una antena rotatòria i va identificar molt sorolls paràsits, produïts per tornados, tempestes elèctriques... I a més d'això detectava un xiulet molt feble que semblava provenir sempre del mateix punt de l'horitzó. No era cap paràsit, provenia del firmament, de laconstel·lació del Sagitari al bell mig de la Via Làctia. Va publicar estudis però ningú va fer cas fins que Grote Reber va construir el primer radiotelescopi i va localitzar més en altres constel·lacions. Des de llavors, la radioastronomia no ha parat de progressar i actualment, els radiotelescopis són capaços de detectar radiacions molt llunyanes.
La radioastronomia permet captar radiacions...