sirventes

XXIV
CANÇONETA LLEU I BLANA

Cançoneta lleu i blana
lleugereta, sense ufana,
faré jo d'un cert marquès,
traïdor de Mataplana,
que de mil fraus porta el pes.
Ai marquès, marquès, marquèsde mil frau porteu el pes.

Oh, ben hagem les llosetes
de Melgurs, de viltat netes,
on perdéreu de dents, tres.
En les llosetes, pobretes,
tampoc no s'hi coneix res.
Ai marquès, marquès,marquès
de mil frau porteu el pes.

El braç no us val ni una figa,
que apar cabiró de biga
arronsat sota l'arnès.
Potser, si el punxa una ortiga,
el podríeu posar estés.
Ai marquès, marquès, marquèsde mil frau porteu el pes.

Marquès, qui de vos es fia,
si cerca amor, té falsia,
si bon goig, poc resta il·lès.
El qui amb vós ha anat de dia,
a la nit ja no us ha admès.
Ai marquès, marquès,marquès
de mil frau porteu el pes.

De fer amb vós la migdiada
no és vana persona nada
que anheli costum cortès,
si no es posa, alliçonada,
calces de cuir cordovès.
Ai marquès, marquès,marquès
de mil frau porteu el pes.

Guillem de Berguedà(traducció Alfred Badia)
LIX
COM CAMINANT QUE VA MARRANT LA VIA

Com caminant que va marrant la via
que ha de seguir, quan marxa en nitobscura,
i un mal indret trepitja, que el detura,
i ja no sap on és que és foravia,
sofrint mal temps, amb perill de morir,
talment vaig jo, que vull veure finir
la nit que així m'allunya el goig del'alba.

És perdedís, el meu tirany d'ombria,
la nit feral, despietada i dura,
el temps, creixent en crua desmesura,
per què no sé ni on sóc ni on aniria;
que ja no puc restar ni fer amí,
ni pucel temps sofrir ni defugir,
i és mal sens fi, car massa tarda l'alba.

La nit és aquest món ple de falsia,
camí d'infern, temps cruel de tortura
i vall de plors com ja diu l'Escriptura.
En entraral món, l'infant ja ho anuncia,
que amb plors hi ve i hi roman, i en eixir,
torna a plorar. Oh Déu, feu-me seguir
amb bon juí la via devers l'alba!

Jo no sóc pas qui de nit es confia
a cap...