sistema nerviós

EL SISTEMA NERVIÓS

El cos humà és una màquina extraordinàriament complexa. Tots els òrgans, aparells i sistemes que actuen d’una manera perfectament sincronitzada per dur a terme un sèrie d’actes específics que tenen assignades cadascun dels aparells que el formen i coordina totes i cadascuna de les seves funcions.
El sistema nerviós és l’encarregat d’analitzar els estímuls externs einterns, d’elaborar les respostes necessàries pel funcionament de l’organisme i el que s’encarrega de du terme a funció de coordinació juntament amb el sistema hormonal, tot i que també i col·labora aquest segon només ens centrarem en el sistema nerviós perquè és l’origen de la nostra malaltia, l’esquizofrènia.

1. LES NEURONES.
Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós que té la capacitat derebre i transmetre senyals per mitjà d’impulsos nerviosos, que han set produïts per canvis iònics en la membrana plasmàtica de la neurona, i mitjançant aquests impulsos nerviosos són capaces de controlar totes les activitats del cos com el pensament, la respiració o el moviment. Les neurones reben informació del medi extern i d’altres neurones, elaboren una senyal de resposta i condueixen aquestasenyal al punt on s’ha de dur a terme, que seria a altres neurones, a glàndules o a músculs.
La neurona està formada per diferents parts:
Les dendrites: És una part de la neurona que està especialitzada a rebre impulsos i la transmissió d’aquests a través del cos de la neurona.
L’axó: L’axó és la part que condueix els impulsos des del cos de la neurona fins a altres neurones o bé cap alsmúsculs o glàndules.

Hi ha diferents tipus de neurones segons la seva funció:
Neurones sensitives: La seva funció és portar la informació que ha captat el receptor fins al sistema nerviós central.
Neurones motores: La seva funció és enviar la informació des del sistema nerviós central fins als efectors provocant una contracció muscular, en la qual hi intervé una resposta motora, o bé la secreciód’una glàndula, en la qual hi intervé una resposta secretora.
Neurones d’associació o interneurones: Formen part del sistema nerviós central i s’encarreguen de connectar les neurones sensitives amb les neurones d’associació.
Les neurones es troben a l’encèfal, la medul·la espinal i els ganglis, estan en contacte amb tot el cos. Les neurones normals no es reprodueixen, excepte en alguns llocs delcos molt concrets, com a l’encèfal.

2. LA SINAPSI.
Les neurones estan separades entre elles per un espai de sinapsi, que es produeix entre la part final de l’axó d’una neurona i les dendrites d’una altre neurona. La transmissió de l’impuls nerviós a través d’aquest espai es fa mitjançant unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors.


La comunicació entre dues neurones esrealitza mitjançant senyals químiques i elèctriques i es desenvolupa dins els botons sinàptics, que es localitzen a l’extrem de les ramificacions de l’axó. A l’interior de cada botó sinàptic hi ha petits dipòsits plens de una substància química: els neurotransmissors. Els neurotransmissors són les substàncies químiques que s’encarreguen de la transmissió de les senyals des de una neurona fins a una altrea través de la sinapsis, ajudant a transportar la informació d’una cèl·lula a una altre i així fer que es produeixi o que es deixi de produir l’acció a l’altre neurona.

3. CÈL·LULES DE LA GLIA:
Les cèl·lules de la glia són cèl·lules intercalades entre les neurones, i la seva funció és protegir, aïllar o alimentar a les neurones. Les principals cèl·lules de la glia són:
Els astròcits: Sónles cèl·lules de la glia més grans. S’encarreguen d’alimentar la neurona, i això ho duen a terme regulant el pas de substàncies de la sang cap al teixit nerviós.
Cèl·lules de Schwann: Aquestes cèl·lules s’enrotllen al voltant de la neurona, concretament a l’axó, i així formen una coberta aïllant de mielina, que la mielina és una substància que conté lípids. Gràcies a aquesta cèl·lula...