Sistema ptolomeic i otros

Sistema ptolomeic

Ptolomeu afirmava que la terra era al centre de l'univers, a partir de la simple observació que, en tot moment, la meitat de les estrelles es trobaven sobre l'horitzó i l'altra meitat per sota d'ell, i de la creença que totes elles es trobaven a la mateixa distància del centre de l'univers. Si la Terra estigués gaire desplaçada del centre, la divisió entre les estrellesvisibles i les no visibles no seria idèntica.

Aristòtil

Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevolaltre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper delsàrabs en la seva reintroducció a Europa.

Arquímedes

És considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física es troben els seus fonaments en hidrostàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines,incloent armes de setge i el cargol d'Arquimedes, que porta el seu nom. Experiments moderns han provat afirmacions que Arquimedes va dissenyar màquines capaces de treure vaixells enemics de l'aigua i calar foc utilitzant una sèrie de miralls.

Copérnico

Va ser el primer astrònom a formular un amplia cosmologia heliocèntrica, que va desplaçar a la Terra com a centre de l'univers. El seu llibre dereferència, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica. El seumodel heliocèntric, amb el Sol al centre de l'univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes podenexplicar-se sense posar la Terra en repòs en el centre de l'univers. El seu treball va estimular noves investigacions científiques, convertint-se en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució de Copèrnic.

Kepler

És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i HarmonicesMundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton.

Galileu Galilei

va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observacióastronòmica, i va donar suport a la teoria de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna" el "pare de la ciència", i el "pare de la ciència moderna". Stephen Hawking diu, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna.

Mètode científic

Per mètode científic s'entén elmecanisme que utilitzen els científics a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar els fenòmens que observem, s'han de recolzar en experiments, o observacions que certifiquin la seva validesa.

Isaac newton

Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitacióuniversal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Així va ampliar-les demostrant que...