Sistemes organitzacionals
SISTEMES ORGANITZACIONALS
Anàlisi de textos
1. “Tot en aquest tipus d'organització és estandaritzat i previst amb anticipació, el funcionari s'acostuma a l'estabilitat i repetició d'allò que fa, el que brinda total seguretat sobre el seu futur en la burocràcia. El funcionari es torna unexecutor de rutines i procediments, els quals passa a dominar amb seguretat i tranquil•litat Quan sorgeix alguna possibilitat de canvi, tendeix a interpretar aquest canvi com alguna cosa que ell desconeix i que pot portar perill per a la seva seguretat i tranquil•litat. El canvi passa a ser indesitjable pel funcionari, qui es resistirà a qualsevol tipus de canvi”. Max Weber 1928.
En aquesttext Max Weber descriu un sistema tancat estable altament estructurat amb una rígida planificació i control. Es una perspectiva racionalista positivista que considera que les organitzacions es constitueixen d’individus i grups dirigits cap a objectius coordinats racionalment i amb un grau de permanència en el temps, on els seus integrants són objectes passius que no participen en la definició deles metes, són instruments útils per a la seva consecució, deixant de banda contextos culturals, socials o estils de comportaments emfatitzant la dimensió formal de l’organització, l’ordre, la coordinació i la sistematització, una organització formal amb unes línees d’autoritat delimitades i objectius ben definits.
El model de Weber, tendeix a la burocratització (terme que encara que és empratpreferentment en l’àmbit de les organitzacions públiques de l’estat també existeix al sector privat i relacionat amb poder), cercant l’eficiència i la racionalitat, estructurant-se sobre característiques com legalitat de normes i reglaments, formalitat en les comunicacions, racionalitat en la divisió del treball, impersonalitat de les relacions, jerarquia ben definida, rutines i procedimentsestandarditzats en guies manuals, competència tècnica, professionalització i completa previsibilitat del funcionament. Es divideixen les tasques racionalment segons els objectius, establint llocs de treball perfectament definits i que estan recollits en un manual de procediments amb les rutines clarament especificades resultat així un organigrama que descriu clarament els diferents nivellsjeràrquics o responsabilitats.
El text detalla una de les disfuncions d’aquest model burocràtic com és la resistència al canvi ja que les rutines en procediments creen una falsa sensació de seguretat en el futur i això comporta una gran resistència al canvi. D’altres disfuncions són l’excés de consideració vers les normes, el formalisme, la paperassa, despersonalització de les relacions, consideració derutines i procediments com a valors absoluts, categorització en la pressa de decisions, ús exagerat de símbols de poder i dificultat en l’atenció a clients per estar dissenyada per la satisfacció de requisits propis. Per tant, aquest model indica la previsibilitat de comportament de l’individu, suposa un entorn organitzacional constant i estàtic, una devoció al treball, i que l’individu està alservei de l’organització, quan la realitat indica el contrari.
2. “Es recorda constantment que existeixen diferències entre l'estructura formal i l’informal, i disparitat entre els objectius marcats i els buscats en realitat. L'estructura informal és imprescindible per a comprendre el que succeeix en les organitzacions. Insisteixen que les estructures altament centralitzades i formalitzades, amés d'irracionals, són poc efectives, doncs obliden el recurs més preuat de les organitzacions: les persones.” García Esquerre, M. (1999): Psicologia del Treball i de lesOrganitzacions.Murcia.D.M).
El text de M. García ens situa dintre la perspectiva dels sistemes naturals tancats que sorgeixen com a reacció al sistema racional al primer terç del s.XX i dominants fins als anys cinquanta i...
Regístrate para leer el documento completo.