Situació pagesia catalana s ix-xv

LES CONDICIONS DE VIDA I TREBALL DE LA PAGESIA CATALANA ENTRE ELS SEGLES IX I XV

1. ÈPOCA CAROLINGIA
1. Marca Hispànica
2. Micro pagesia alodial i Mas Prefeudal
3. Rompuda d’erms
2. FEUDALITZACIO
1. Revolució feudal
1. Causes
2. Servituds i condicions de tinença
1. Senyoria territorial
2. Senyoria banal o jurisdiccional
3. Introducció delsmals usos
1. Origen i anàlisi dels mals usos
4. Franqueses i servituds : Catalunya Nova – Catalunya Vella
3. El mas feudal
1. L’Hàbitat
2. Característiques i dimensions dels masos
3. Les formes de vida dels pagesos
4. La família
5. Innovacions i mètodes de cultiu
3. EL CANVI DE CONJUNTURA: CRISI DEMOGRAFICA (ANÀLISI I CONSEQÜÈNCIES)1. Els interessos de la monarquia en la qüestió remença
2. La guerra civil de 1462 – 1472
3. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486)

1.- EPOCA CAROLINGIA
1.1. Marca Hispànica
Carles Martell va derrotar els musulmans a Poitiers (732) i Pipí el Breu els va expulsar de la Septimània (cap al 759). Les lluites entre clans andalusins i els enfrontaments entre francs i musulmanspropiciaren l’emigració dels hispani cap a la Gàl.lia on Carlemany els atorgà un estatut privilegiat de refugiats per utilitzar-los com a guardians de frontera . Després del lliurament voluntari de Girona a Carlemany (785), tropes de francs, gots de Septimània i hispani, assetjaren Barcelona que es lliurà a Lluís el Piadós el 801. Així s’anà implantant una frontera hispànica a la Catalunya Vella,situada a la franja nord del Llobregat, Cardener, Segre mitjà i conca de Tremp, que es convertiria en la cèl·lula mare del nostre País.
1.2. Micro pagesia alodial i Mas Prefeudal
Les estructures socials de la Catalunya Carolíngia eren hereves del passat hispanogot i regiren l’ordre social durant els segles IX i X. Mentre entre el Loira i el Rin es va desenvolupar plenament el domini clàssic obipartit (reserva i tinences) a Catalunya va predominar la petita propietat pagesa lliure, els anomenats alous, que constituïen la principal classe tributària de l’Estat. Aquests alous convivien amb gran quantitat de dominis públics (fisci), herència del Baix Imperi i època visigoda, reestructurats després de la conquesta carolíngia i emprats per sostenir els agents públics en forma piramidal(monarques, comtes, fidels i col·laboradors, etc.). Aquests agents, disposaven dels fisci com a béns propis, de manera que, a finals del s X o principis de l’ XI es perd la noció de domini públic. Finalment, existien terres destinades per tradició a l’ús comunitari (boscos, prats, pastures, aigües, etc.) que no podien tenir com a propietat privada.
Entre els s IX a XI, la independència de la pagesia esrecolzà més en la força dels comtes, que foren capaços de mantenir el seu poder i indirectament la llibertat rústica contra l’aristocràcia, que no en el fet de tractar-se de terres de frontera. La decadència del sistema fiscal de l’Estat carolingi durant el s X va comportar la crisi de l’alodialitat pagesa. Les grans propietats són parcel·lades en unitats d’explotació familiar anomenades tinencesque satisfan rendes (fixes o proporcionals) en producte. A la Catalunya carolíngia no es van conèixer dominis bipartits tot i que els mansi catalans pre feudals no eren tan diferents dels del nord dels Pirineus. El mas meridional prefeudal, on els tinents satisfeien rendes i no serveis, es denominava censiva més que no pas mas, terme reservat a la tinença de domini bipartit fornidora de treball.L’ocupació de les zones baixes, menys poblades, amb àmplies extensions ermes o dominades pel bosc i la malesa, per part de famílies pageses aprisiadores, origina un reforçament i predomini de la petita propietat vers l’anterior tendència a la gran propietat. A mesura que es consolidava el procés de colonització, es podia distingir millor entre propietaris de la pagesia i propietaris de la...