Siusplau, Estima'M

PRIMERA HISTORIA:
ESCENA 1: CASA ROSER I QUIM
NARRADOR: Son les tantes de la nit, la Roser es a casa seva esperant al seu marit, el Quim, que arriba, com de costum, tard a casa, la Roser l’espera llegint un llibre.
(Entra en Quim a escena, obre la porta, va una mica begut i la Roser se’l queda mirant):
ROSER: Amor, d’on vens? (la Roser esta intrigada)
QUIM: No n’has de fer res d’on vingui,m’has fet el sopar?
ROSER: Si, està a la cuina, te’l porto?
QUIM: Oi tant, o vols que faci jo la teva feina? Te demanat alguna vegada que vagis tu per mi a treballar a la fabrica?( Ho diu amb certa ironia )
(La Roser no diu res i es dirigeix cap a la cuina, en Quim es queda sol a la sala d’estar, refunfunyant)
QUIM: Arribo tard a casa, de treballar i a sobre mira com m’he de trobar la casa,feta una merda..
ROSER: Has dit alguna cosa..?(to desafiant)
QUIM: (s’enfada molt): Que tinc gana, i a sobre la casa esta feta una merda, tot el dia a casa i no fots res!!!
ROSER: (en veu baixa): No soc la teva chacha..
QUIM: Que has dit? (s’altera molt, no li agrada que la Roser parli en veu baixa)
ROSER: (ficant el plat a la seva taula, asustada pels crits): No, aquí tens.
(El Quim probala sopa i esta freda, això el fa esclatar, tira el plat a terra i s’aixeca de la taula cridant):
QUIM: Això esta fred!!!
ROSER: (ràpidament se’n adona del seu error i demana perdo en veu baixa) : perdò…
QUIM: (cabrejadissim perquè la Roser ha tornat a parlar en veu baixa, s’acosta a ella amb el braç en alt)
ROSER: (repeteix les disculpes asustada i acotant el cap) : perdo, perdo, perdo.
QUIM:(la pega, a la cara, sense pensar-ho)
(hi ha un silenci)
(La Roser comença a plorar i el Quim marxa cap a la seva habitació).
NARRADOR: Aquesta escena era habitual a casa, no era el primer cop que el Quim la pegava, i us puc assegurar que tampoc serà la ultima vegada.

ESCENA 2: CASA MERI (amiga Roser)
(La Meri i la Natalia estan esperant a la Roser, com que veuen que triga la decideixentrucar)
MERI: (trucant per telèfon) : Roser, que et queda molt?
ROSER: No pas, estic a la cafeteria , la que esta a un carrer de casa teva, en res vinc!
NATALIA: (intrigada) Que diu?
MERI: Que està arribant, no tarda res.
NATALIA: Aix aquesta dona, mai ha sigut massa puntual.
MERI: Bé, per fer temps mentres arriba no voldràs que t’ensenyi les noves D&G que m’he comprat no?
NATALIA:(eufòrica): Les de aquesta temporada, aquelles de 600 euros?
MERI: (mes eufòrica encara) SIIIIIIII!
NATALIA: (sense eufòria, to normal): Doncs no.
(En aquest moment sona el timbre de casa)
NATALIA: (obre la porta i veu que la Roser te un blau a la cara, li diu espantada) : Que t’ha passat a la cara?
ROSER: (dissimulant i amagant la veritat) : Res no et preocupis, se’m va caure una olla a sobre iprou.
(La Natalia li dona dos petons i la convida a entrar.)
NATALIA: Passa passa
(La Roser va a saludar a la Meri)
ROSER: Hola maca, que tal tot?
MERI: Bé bé, seu que porto el café i ens expliques el que ha passat amb aquesta olla rebelde.
(va a buscar el café i el porta a taula on estan assegudes)
NATALIA: (intrigada amb la historia en vol saber mes detalls) : Explica explica, que ha passatamb aquesta olla?

ROSER: (no vol dir la veritat per por, menteix i s’inventa una historia, però si li nota molt que esta mentint) : Doncs bé.. vaig entrar a la cuina, perquè ja sabeu que es a la cuina on guardo les olles.. i.. doncs.. al obrir l’armari de dalt.. el del costat de la nevera..(la veu li tremola).. doncs em va caure a sobre, i ja esta, no cal donar mes voltes a la situación..MERI: (no es creu del tot la historia i ho fica en dubte) : Però nena.. si les olles les guardes a sota la pica..
NATALIA: (també s’ensuma que no es del tot cert) : Si, i ademés no tens olles tan grans..
ROSER: (volent defendre la seva mentira) : Doncs.. me la va regalar el Quim, fa dos dies.. i.. la vaig guardar al armari de dalt perquè a sota no hi cabia.. ja esta, no cal parlar mes d’això, ja...