sjefjhf esjkafhe

Els versos d’art menor juntament amb una rima aparentment senzilla i uns versos que funcionen a mode de tornada (“Menta farigola/ ruda i romaní”) i queobren i tanquen la composició, donen al poema un aspecte d’innocència que a la vegada és allò que ens transmet Josep Carner amb la creació delpersonatge protagonista: una vella que evoca la seva infantesa mirant per la finestra. Aquest personatge té uns records tendres, que es poden interpretar des dela malenconia, des de la ingenuïtat d’una noia que no sap que el temps se’n va fins que és una anciana que recorda. Per tant, el tema d’aquest poema espot englobar dins del tòpic literari “Tempus fugit”, el temps fuig, i se’n va irremeiablement. És una qüestió que tindrà un valor primordial en laprimera etapa poètica de Josep Carner, que arribarà fins al 1912. La infantesa s’associa amb la innocència mentre que la vellesa s’associa a la resignació.El poema es pot dividir en tres parts: el plantejament, a la primera estrofa, ens posa en situació sobre el personatge principal; el desenvolupament,que abraçaria les tres estrofes centrals, aquest personatge evoca el seu passat, i el desenllaç, l’última estrofa, en el que hi observem un dubte sobreel seu passat.

El tempus fugit, l’instant breu, la necessitat poètica de captar-lo i retenir-lo i, oposant-se a allò que es efímer (dura un dia), lafe en la renovació cíclica del món, l’etern retorn de tot plegat. Fugen volant les hores: just la reflexió central d’«Ahir», de Llibre dels poetes.