skcapd

instant. Molts escriuen el seu llibre, perduts en la quotidianitat; pocs, al girar el full, cada dia, poden enorgullir-se del relat. Pocs són els que, conscients, saben que cal decidir, pocs són els que, coherents, accepten l'haver d'escollir. Són els que saben riure, són els que saben plorar, són els que saben ser lliures són els que saben estimar. Són els que viuen amb il·lusió, sónels que miren sempre endavant, són els que donen una vida millor a tots els qui estan al seu voltant. Que satisfets ens podem sentir quan dues ratlles d'un relat ens les escriuen per agrair l'haver estat al seu costat. Alhora girarem la nostra plana gaudint d'aquella pau interior que la nostra vida engalana i que ens esperona de debò. I el record d'aquell bon amic dóna tan sentit al nostrerelat que ni el jorn més enfosquit ens robarà mai la felicitat.

Carme Timoneda, 2000.

AGRAÏMENTS Són moltes a les persones a les que vull agrair la seva presència al meu costat, doncs sense elles no seria qui sóc i no faria el que faig. A la Carme, per ensenyar-me a escriure el llibre de la meva vida sense quotidianitat, per ensenyarme a lluitar per el camí difícil, per ajudar-me aacceptar el decidir i fer-ho tot més autèntic, i perquè el jorn més enfosquit mai ens robarà la nostra amistat. Moltíssimes Grà cies. A la Sílvia, que amb els seus somriures, els seus afectes, el seu recolzament i per ser com és fa més autèntica aquesta vida. Grà cies per ser aquella amiga que mai hagués somiat poder tenir. A la meva germana Sandra, per ensenyar-me cada dia la lliçómés important d'aquesta vida: estimar sense condicions. Grà cies, Al meu pare Joaquim, per ensenyar-me a ser nena. Grà cies. A la meva mare Nuri, per ensenyar-me pas a pas a caminar per la vida. Grà cies. A en Jordi, que amb la seva simpatia, sinceritat i amistat m'ajuda a saber quina gent vull que hi hagi al meu costat. Grà cies. A en Toti, que cada segon de la seva vida amb la seva honestedatm'ensenya com n'és d'important creure amb les persones. Grà cies. A la Gisela, per deixar-me participar i gaudir de la grandesa i naturalesa del seu cor. Grà cies. A l'Òscar, per ensenyar-me que no existeix la casualitat, la importà ncia de la sinceritat i per saber-me escoltar. Grà cies. A en Jordi H., per ensenyar-me que l'essència de les coses, situacions i persones està amb la sevasenzillesa. Grà cies. A la Carme G., a en Ferran, i a la Paqui, que amb la seva existència i saber ens ensenyen pas a pas com les persones som bons per naturalesa.

Vull donar les meves sinceres grà cies a la Unitat de Neuropsicopedagogia per haver-me brindat la oportunitat d’haver pogut treballar amb els grandíssims professionals que la integren, i entre ells, un agraïment especial per la Dra.Carme Timoneda i el Dr. Frederic Pérez Álvarez, sense els quals la meva trajectòria personal i professional, i aquesta tesi no hagués estat possible. Vull agrair al professor J.P. Das el suport explicitat per dur endavant la tesi, i animar-me en la recerca de la relació de l'emoció i la cognició. També vull donar grà cies a la Dra. Mª Eugènia Gras per la seva orientació a nivellmetodològic, pels seus enriquidors suggeriments durant el desenvolupament d'aquesta recerca que han fet que esdevingui més coherent. Agraeixo també la col·laboració desinteressada de tots els professors de les escoles que ens hem adreçat, i a tots vosaltres nens i nenes i llurs famílies que sense la vostra ajuda i disponibilitat la nostra feina no tindria cap sentit. I a totes aquelles persones queal llarg dels meus vint-i-set anys han format part important de la meva vida.

ÍNDEX.
0.1.1.1.2.-

JUSTIFICACIÓ INTRODUCCIÓ
UNITAT DE NEUROPSICOPEDAGOGIA

1 11 13 20 20 25 25 26 28 30 31 33 33 34 35 37 38 38 42 43 43 45 47 48 49 50 51 52 53 54 56 56 66 69 70 72 73 75 79 81 82 83 84 85 87 90 91 94

1.-

MODEL DE DIAGNÒSTIC I INTERVENCIÓ HUMANISTA - ESTRATÈGIC

1.2.1....