So Mni D Una Nit D Estiu

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU:


Escenografía:
-L'escenografia de l'inici és freda, senzilla, ressonant, poc acollidora, plana, lineal, sense profunditat, buida. No convida a entrar-hi.
-L'afecte del cupido movent-se, la vaig trobar inecessaria, el públic estava més pendent del gir de la figura que no pas del diàleg dels personatges.
- Totes les caracterítiques que presentaven la primera escena,eren contràries al bocs que s'escenficia en un calaix, de la mida de la caixa escènica, i que entra arrosegat per Puck. El personatge estirant una corda i amb un somriure misteriós... et presentava casa seva, el seu món. I del sostre hi penjava una majestuosa lluna, de llum clara i blanca, amb fins cràters dibuixats, realment natural. La convinació de l'astre amb el bosc que abansava, el bosc entraliteralment en escena. Un canvi d'escenografia elegant i preciós. Tot fosc. Dues siluetes que dancen. Només la llum de la lluna et deixa descobrir aquell lloc. A poc a poc,començes a fixar-te. Uns arbres flexibles, unes escales que penjen, un piano i un pianista, un terra que desde on soc sembla que sigui fet amb pedra tosca. I aquella sensació de planitud que oferia la primer escena, desapareix.Aquell pla sense dimencions queda oblidat per aquest dibuix tirdimencional i profund. La paret del fons del calaix de la caixa escènica està pintada de tal manera que sembla que el bosc no acabi, que hi hagin milers d'arbres més. Sempre, dins de la foscor. Potser és aquest el toc secret que li dona màgica Una imatge tènue, però a la vegada magestuosa.
Les estrelles que acompanyen a la lluna,donen la calma que li falta a la trama. De cop i volta, dins del TNC, hi ha un cel estrellat, amb lluna plena que acaricien tot l'espai.
Tan sols l'escenografia ens mostra la diferència dels dos móns. El real, vuit, net i clar, versus l'espai màgic, dens, profund. Poc risc, fàcil i còmode. L'espai que m'imaginava pels atenesos no tenia aquests aspectes tant radicalitzats. Condieixo en l'apostaescènica del inici. Un lloc senzill, barroc, polit... però no tant extremat. És cert que la màgia i sorprendor s'ha de descobrir en el bosc, però els atenesos es mereixen un espai millor per començar la història.
Igual que tot món te una escenografia, els actors també. Aquest personatges ofereixen l'estètica atenensa però tenen una comicitat i transparència que els diferència. La seva escenografiarespecta la senzillesa dels personatges. Un espai vuit, sutil, senzill... Un espai que els permeti omplir-lo del riure del públic, de la tonteria, de la broma... No els hi cal res mes, ja que ells són el decorat de la seva pròpia escena.

Vestuari:
Desconec a quina època pertany la obra. És per això que no puc parlar molt objectivament del vestuari dels personatges. El vestuari és senzill, però alhoraimaginatiu. Hi ha un gran contrast entre els personatges en sí, i el espai que els envolta. No m'agrada, suposo perquè no entenc el per què, el vestuari d'Hipòlita. A la primera escecena en comptes de la reina de les amazones, semblava una pirata o un viking de disney, com Simbad.
Les noies anaven amb un pantaló i una samarreta acabada amb un bel fi, que fins aquí t'acomodaves a l'estètica, peròles sabates crec que no l'encertaven. M'agradaven més quan anaven descalces, i amb un mallot curt. Una altra cosa que no em va agradar era aquella perruca que portava Hèrnia, no pel color, ni per com li conjuntava amb el vestit... sino perquè li tapaba la cara, la tenia inmovilitzada, com quan intentem trobar aquell punt d'equilibri que ens permeti transportar un got d'aigua al cap.
Els homes noem van sorpendre gaire, m'esperava un vestuari senzill, còmode i poc arriscat.
Els vestits del món de la fantasia, contrastaven amb la resta. Els pentinats de les fades molt ben aconseguits. Aquells cabells engominats i pentinats de tal manera que semblava que portessin un barret amb forma extranya, donaven a aquells essers un toc màgic i fantàstic. En canvi, el vestuari era poc arriscat. Els...