Sobre el nacionalisme

SOBRE EL NACIONALISME
El nacionalisme és una opció política probablement tant antiga com l’humanitat. La defensa del territori de recol•lecció i caça ha segut una costant. Calia sobreviure.
Unnacionalisme sol defensar-se habitualment d’un altre nacionalisme.
El conflicte esdevé quan els nacionalismes esdevenen expansionistes i per circumstàncies econòmiques, amb una lectura més marxista, perdemografia, per creences religioses o per totalitarismes, s’entesten en ocupar territoris aliens, territoris d’altres nacionalitats.
D’aquesta transgressió la majoria de pobles han pecat. El nostre,per exemple, amb la seva expansió mediterrània, tot i tindre un rerefons econòmic. L’ocupació violenta de Sardenya i Sicília és un bon exemple. La de Grècia és una altra història.
El nacionalismeestà amplament estudiat i encara així s’utilitza de forma pejorativa i interessada de forma habitual per altres nacionalistes, els de la nació predominant, per deslegitimar i desautoritzar alsnacionalistes que son objectes de la seva opressió.
No cal estendre`s en aquest tema tant sabut per a qualsevol mínimament informat i discretament interessat. Polèmica tota la que és vulga.
Considere que elnacionalisme també és pot viure com un sentiment.
Sentiment instintiu i probablement fruit de l’evolució i de la supervivència i adaptació al medi.
Aquest sentiment sense praxis política nisaberuts coneixements el podem tenir una ampla capa de la població. Podem comprendre i saber del que ens parlen sense cap formació específica. No deixa de ser un instin de supervivència, com he apuntat.Aquest sentiment és pot viure de maneres molts diferents i podem entendre-ho de formes diverses.
Per aquest motiu els nacionalistes no hem de ser exclusivistes, ni integristes, ni de pensament iveritat única. Humilment hem de ser conscients de no ser posseïdors de la veritat absoluta.
Ans al contrari. “Cal sumar i no dividir. Cal unir i no enfrontar”.
Aquests consells en el nostre dissortat...