Sobre el poder

1-EL PODER: PARADÓJAS DE UN ANÁLISIS
Indefinició del concepte Poder (p.13)

Què és el poder? Què n’han dit els diferents sociòlegs?
Manheim: “no cal debatir poder sí, poder no, sinó preocupar-se de les formes concretes i el seu marc social”
Jouvenel: “lo importante no es conocer la esencia sino las relaciones entre poder y sociedad.”
Comte i Wright Mills: grans teòrics del poder, però no eldefineixen ni en tracten la esència, igual que la Ciència Política
Tot això són exemple d’estudis poc profunds, que es limiten a averiguar-ne l’estructura i les relacions.

A més, al fer-ho, Norbert Elias i Manheim ens adverteixen de la difícil objectivitat dels teòrics socials en tractar el tema, ja que soviet, recorren a la ciencia per legitimar opcions politiques personals.

Pq. estàaixí el tema, doncs? No és per la incapacitat intel·lectual, sinó per l’acceptació de l’axioma que el poder és evident, i per tant no cal reflexionar-hi.

WEBER ARISTÒTELES
El poder és sociologicament amorf. El poder és la causa formal de la societat, li dóna forma.

El poder és arbitrari, és sempre la El poder és natural. La voluntat sempre
imposició d’una voluntat. queda sotmesa alpoder, no n’és independent.

Weber: Com que el poder es amorf, només ens hi podem aproximar veient quines voluntats s’imposen -( Dominació:”Probabilitat de trobar obediència a una ordre determinada continguda entre persones donades”.
L’escola weberiana el segueix en el tema (poder com imposició de voluntat).... com Merton... Així, s’entén que la voluntat s’imposa contra lanaturalesa.

¿Es el poder quelcom natural? O una disfunció social antinatural?
Aristoteles: l’ordre polític és connatural a l’ordre social.
Però la Sociologia Moderna nega l’existència d’una “naturalesa social”.

També aborden el tema les ideologies politiques, però no són científiques...
Marxisme i Anarquisme: el poder és antinatural; cal eliminar-lo en la societat ideal.
Liberalisme:el poder ésel garant dels drets individuals (propietat privada); poder = mal necesari

Sociologia com a Cª: 2 escoles (Weberiana: la realitat/societat és de nat. intersubjectiva
( Durkheimiana: estructura com a tot, l’individu res.

Weber: “individu Racional” ( La dominació (sempre antinatural) requereix de legitimació per tal d’assegurar l’estabilitat de l’ordre social.
Durkheim: “Lo social téuna capacitat coactiva natural sobre lo individual”.
Poder, més que finalitat, té una funció (funcionalistes = ordre social de major grau)
Però no aprofundeixen... Parsons: orígen poder = necessitat d’assignar béns i propietats ( Hobbes. Per tant, el dret a la propietat privada n’és l’orígen, igual que el que digué en Locke, pare del Liberalisme.
El Pessimisme sobre elPoder (p.25)

Weber i Durkheim tenen en comú el pessimisme respecte la naturalesa del poder; sobretot ideologicament, ja que la sociologia no s’ha lliurat d’ideologies i demés...
L’estructuralisme troba els orígens de manera semblant a Rousseau ja que aquest parla de la Voluntat General dient que s’autodenomina i s’imposa sobre les voluntats individuals, igual que Durkheim diu que la consciènciacol·lectiva és independent de la consciència individual.
L’estructuralisme considera l’aparició de la Modernitat/Democràcia fruit de la dinàmica social, que per res sorgeix de l’acció individual dels homes. Així ho creuen Dkh, Rousseau, Comte, Marx, Hegel,... Tocqueville, explica dels detractors i propulsors de la democràcia que tots ells han contribuït a la seva creació d’igual manera,...
KarlPopper: si la Democràcia és un procés aliè a l’acció humana( Poder= pessimisme, ja que l’home no té res a dir-hi.
Freud (parlant de cultura/civilització): cultura = repressió de la individualitat
Marcuse (parlant del capitalisme i la democracia industrial)= ordre on la llibertat individual és impossible ( progrès = llibertat).

Davant de tota aquesta marea de pessimisme, la solució es diu...