Sobre la crisis

Crisi i atur: això ja no és xauxa!

Durant uns quants anys el tipus d'interès real del diner ha tingut valors negatius: si un consumidor demanava 10.000 € per comprar un cotxe i els tornava al capd'un any, el cotxe li costava 10.250 €. Si, en canvi, estalviava i al cap d'un any comprava el cotxe, li costava 10.500 €, perquè havia pujat de preu a causa de la inflació. En aquesta situació sortiamés a compte deure diners i consumir que no pas estalviar, tenir diners i prestar-los a canvi d'un interès.
Com és prou sabut, actualment és difícil accedir a un crèdit, i encara més aconseguirpagar un interès baix per un bé de consum amb uns diners demanats per constituir una hipoteca sobre un habitatge.
Hi ha crisi. Primer va ser una crisi de liquidesa: els bancs no tenien prou diners.Després s'hi va afegir una crisi de confiança en el sistema bancari que va estar a punt d'ensorrar el sistema. Ara la crisi s'ha traslladat al sector productiu amb les conseqüències pròpies de totes lescrisis: caiguda de la demanda, que repercuteix en una disminució de la producció, causant un augment de l'atur.
El problema principal que té el nostre sistema econòmic és que hi ha gran quantitatd'empreses que han demanat molts diners aliens amb l'esperança, feta realitat durant molts anys, de guanyar-ne més que el cost que els representaven els interessos que havien de pagar als seus prestamistes.Aquestes companyies, saturades de risc, poc transparents, sense gairebé cap regulació que les controlés, han dut l'especulació més enllà de tot límit raonable. Actualment els bancs i les companyiesproductives es troben en ple procés de despalanquejament: en lloc de destinar els beneficis (si n'hi ha) a inversió, per garantir guanys futurs, han de disminuir l'excés de deute. Les famílies hancanviat les seves pautes de comportament econòmic, també s'estan despalanquejant: en lloc de gastar, estalvien per tornar els deutes. Les fallides i l'atur, respectivament, són un horitzó cada cop més...