Sobre la Libertad

Sobre la llibertat: Capítol IV Els Límits De L’autoritat De La Societat Sobre L’individu John Stuart Mill
El fet de viure en societat imposa una línia de conducta cap als altres. No es perjudicaels interessos dels altres, cadascú pren la seva part dels treballs per defensar a la societat. Quan la conducta d’una persona és perjudicial als interessos, la societat té el dret de jutjar-la. Quanla conducta d’una persona no afecta més que als seus propis interessos existeix una llibertat d’executar una acció i d’afrontar les conseqüències. És afer de l’educació el conrear les virtuts perigual.
La societat pot oferir a l’individu certes consideracions per ajudar al seu propi judici, però ell és jutge suprem. Els errors que pugui cometre malgrat els consells, constituiran sempre un malmenor que el de permetre als altres que li imposin els seus. Tenim dret a obrar de diferents maneres, d’acord amb la nostra opinió desfavorable sobre qualsevol persona, no per oprimir la sevaindividualitat, sinó simplement en l’exercici de la nostra. Una persona que corre cap al plaer animal, sacrificant sentiment i la intel·ligència, ha d’esperar descendir molt davant l’opinió dels altres, sensetenir dret a queixar-se.
Els actes perjudicials als altres requereixen la reprovació moral, en casos greus, l’animadversió i els càstigs morals. Els vicis morals poden ser proves d’estupidesa o undefecte en la dignitat personal i en el respecte de si mateix, però només es troben subjectes a la reprovació moral quan comporten un oblit dels nostres deures en relació als nostres semblants.
Si ensdesagrada la conducta d’una persona no ens sentirem cridats a fer-li la vida impossible. Hem de pensar que ella mateixa patirà tota la pena del seu error. Hem de tractar, d’alleujar el càstig queporta en si mateixa, mostrant-li com pot evitar els mals que la seva conducta causa. Ben diferent serà el cas si aquesta persona ha infringit les regles establertes per a la protecció dels seus...