Sobre la qüestió jueva (Karl Marx)

Sobre la qüestió jueva, Karl Marx (1843)
Karl Marx (1818-1883) va néixer a Renània a la ciutat de Tréveris, dins una família petiburgesa jueva, tot i que la seva educació, cultura i pensament no van ser en cap moment
jueus. No s'ha de buscar, doncs, cap vincle entre aquesta obra i el seu origen.

Sobre la qüestió jueva (1843) és una de les primeres obres d'un jove Marx immers en
l'esquerrahegeliana més radical. El va fer com a rèplica a La qüestió jueva de Bauer.

Aquest mateix any Marx va marxar a l'exili a París a conseqüència dels articles publicats a
la Gaseta renana. Aquí va conèixer Engels, amb qui va compartir pensament, obra (El
manifest comunista) i una amistat per tota la vida.
Marx tracta juntament Estat Modern i Home perquè són dos conceptes que estaninterelacionats: és l'Estat burgès i religiós (cristià) el que permet l'alienació de l'home i
l'home, en el sentit genèric, és el que ha de permetre la superació d'aquest Estat. La
critica a l'estat Modern passa necessàriament per la crítica de l'home.
Tot i que en el segle XVIII els ideals de la Il·lustració i de la Revolució Francesa havien
separat la religió de l'estat, la restauració de l'antic règimsuposa la seva recuperació. A
nivell individual, l'home sempre ha mantingut la religiositat en la seva esfera privada,
malgrat representi un jou que anul·li les seves aspiracions com a home i la seva voluntat.
Però a més d'aquesta alienació religiosa, l'home també està sotmès a l'alienació de l'Estat,
dins el qual cada individu queda anul·lat, diluït en la massa. És això el que expressa Marxen les primeres paraules d'aquest fragment “En l'anomenat Estat cristià [cristià entès com

a religiós en sentit ampli; el cristianisme és la religió majoritària a Europa] s'hi dóna de fet
l'alienació, però no l'home”1. Ja que els homes formen l'Estat, l'emancipació política de
l'home religiós suposa l'emancipació de l'estat respecte la religió.

Marx construeix el seu pensament a partir dedues tradicions filosòfiques de les que se
sent hereu. D'una banda, la filosofia de la Il·lustració, que li dóna la confiança en l'home
racional, en la raó i el progrés, i aporta el vessant materialista al seu discurs. Aquest
materialisme està basat en la ciència (el món no està sotmès a l'atzar) i en l'economia, la
qual és el determinant de la societat. En segon, el mètode dialèctic de Hegel,de qui es
considera directament un deixeble d'esquerres.
Unifica aquests dos corrents en el materialisme dialèctic, que s'explicita en la història: els
canvis històrics estan determinats per l'economia (fonament materialista) i el canvi mateix,
l'evolució, és el sentit de la història (fonament dialèctic).
En el segle XX, la teoria crítica de l'escola de Frankfurt va desenvolupar des delmarxisme
teories relacionades amb els problemes socials, com la desigualtat de classes, però no
1 Les cites del text en català d'aquest treball estan extretes de la traducció de De la qüestió jueva de la secció catalana
del lloc web Marxist Internet Arxive ( http://www.marxists.org/catala/marx/1843/judenfrage/me01_347.htm).
Aquest fragment en concret presenta un problema que afecta al sentit de lafrase: si el text proposat en l'exercici diu
“...rige [...] la enajenación, pero no el hombre”, el català diu “... s'hi dóna de fet l'alienació, però no de l'home”. En
aquest cas he considerat el text català adaptant el sentit a la versió castellana.

només des del punt de vista sociològic sinó també filosòfic. Adorno està d'acord amb la
visió dialèctica de la realitat, però critica de Marxel paper pràcticament únic que dóna a
l'economia. La teoria crítica combina el pensament economicista de Marx amb el de Freud,
un altre dels filòsofs de la sospita, qui aporta les motivacions més profundes que es troben
en el subconscient. Integra factors socials, culturals i psicològics.
Hi ha diferents arguments2 per a qualificar Marx alhora d'humanista i antihumanista.
Els motius del seu...