sociales

Treball de memòria històrica (si que vull que aparegui a la web)
Aquesta es la història dels meus avis, que van emigrar des de Andalusia cap a Catalunya.
Es una història molt semblant a la de lapel·lícula “La piel quemada” que vaig veure al segon lliurament.
Els meus avis eren una parella jove que vivien a Cazorla, un poble de Jaen. Tenien dos fills, un nen de quatre anys, que es deia Rafa,el meu tiet i una nena d’un any, que es deia Manuela, la meva mare. Els meu avis treballaven en un “cortijo” o com a Catalunya diríem, en un mas. Allí s’encarregaven de cuidar el bestiar, comgallines, conills, vaques... i també de cuidar la terra, on cultivaven tomàquets, enciams, pebrots...
No tenien que pagar res, els oferien allotjament i menjar, a part el meu avi rebia un petit sou.  Lamajor part del poble treballaven a la terra, era una feina dura i mal pagada. Però en aquella època era l’únic treball que hi havia.
La decisió de vindre cap a Catalunya va ser del meu avi, ell tenia ungermà gran que vivia a Barcelona, les coses li anaven força bé i això va ser un motiu per voler vindre cap aquí. El seu germà treballava a la fàbrica de ciment de Vallcarca i li va dir al meu avi quesi venia cap a Barcelona tindria feina amb ell. Millor pagada i amb millors condicions de treball.
Primer va venir el meu avi, un cop aquí va anar a buscar al seu germà, va viatjar amb tren, va serun viatge llarg i pesat però l’esforç mereixia la pena. Un cop aquí, el meu avi va començar a treballar amb el seu germà i poc temps desprès va vindre la meva avia, amb els dos nens.
Les primeressetmanes que van arribar tots, van estar allotjats en un petit apartament de la ciutat fins que el meu avi va poder llogar un pis una mica més gran.
Van passar els anys i els meus avis van ampliar lafamília amb una altre nena, la meva tieta, Angela. El meu avi treballava de dilluns a dissabte i tenia un sou de “30 duros”.  De mica en mica amb el esforç de tots i gracies al seu germà, el meu avi...