sociales

Cursa d'orientació


Símbol internacional d'orientació
Les curses d'orientació són competicions camp a través, contra-rellotge i sense un itinerari preestablert, però amb l'obligació de passar pels controls assenyalats a un mapa. El mapa és desconegut pels participants fins al moment de la sortida. Hi ha bàsicament dues modalitats de cursa lineal i score, on l'ordre del pas pels controls ésfix o lliure respectivament.
En aquest esport el participant no té un recorregut prefixat, però ha de passar sobre el terreny per uns punts de control marcats al mapa, en el menor temps possible, i en el qual, per a guiar-se entre control i control, disposa d'un mapa.
El plànol sol estar a escala 1:10.000 (a diferència dels usuals d'excursionisme1:25.000/1:50.000) i duu llegendes especials.L'únic instrument vàlid d'ajuda és labrúixola.
Taula de continguts
  [amaga] 
1 Esports d'orientació
2 Història
3 Material i equip
3.1 Mapa
3.2 Itineraris
3.3 Full de control
3.4 Targeta de control i marcatge
3.5 L'equip personal
4 Tipus de competició
4.1 Precisió
4.2 Relleus
4.3 Score
4.4 Sprint
4.5 Nocturna
4.6 String
5 Orientadors catalans
6 Articles relacionats
7 Enllaçosexterns
8 Referències
Esports d'orientació[modifica | modifica el codi]


Orientació en bicicleta de muntanya
Els esports d'orientació combinen la navegació amb el mitjà de desplaçar-se. Com que el mètode de desplaçar-se determina les necessitats d'equipament i les tàctiques, cada modalitat esportiva té regulacions pròpies per a les competicions i per al disseny i logística dels itineraris.Orientació a peu
Orientació en bicicleta de muntanya
Orientació amb esquís
Història[modifica | modifica el codi]
Inicis. L'esport d'orientació és originari d'Escandinàvia, on es practicava com exercici militar, a la fi del segle XIX. Com esport competitiu va començar en Noruega, on la primera competició va ser organitzada pel Tjalve Sports Club el 31 d'octubre de 1897 i es va celebrar prop d'Oslo.El recorregut va ser de 19,5 km, en els quals només hi havia tres controls. Peder Fossum va guanyar l'esdeveniment en un temps d'1 hora, 47 minuts i 7 segons. La primera trobada a gran escala d'orientació va ser organitzat en 1918 per l'alcalde d'Estocolm Ernst Killander. Killander era un capdavanter Scout que va pensar en l'esport com una oportunitat per a interessar als joves en atletisme. Elprimer esdeveniment a gran escala va ser organitzat al sud d'Estocolm i van assistir prop de 220 atletes. Killander va continuar elaborant les regles i els principis de l'esport, i avui és considerat per tota Escandinàvia com el "Pare de l'Orientació".
Avui dia hi ha 70 federacions internacionals pertanyents a la Federació internacional d'orientació (IOF). Els campionats del món se celebraren desdel 1966 a 2003 cada dos anys i des de 2003 se celebren tots els anys.
Material i equip[modifica | modifica el codi]


Un participant en un punt de control
La "competició" o la carrera, està pensada per a provar l'habilitat d'orientació, la concentració, i la capacitat dels competidors'. Són necessaris bona forma física i velocitat per a competir al nivell de l'alta competició. Per a assegurarl'equitat entre competidors el mapa no és proporcionat fins a l'inici, i les eixides són normalment escalonades en intervals de com a mínim un minut. L'objectiu és realitzar com més ràpidament millor el recorregut entre els controls. La ruta més ràpida no és sempre la ruta més curta.
Mapa[modifica | modifica el codi]


Un mapa d'orientació


Detall d'un mapa d'orientació: l'itinerari estàsobreimprés en morat
Les competicions d'orientació utilitzen mapes especials, els mapes d'orientació. Són mapes topogràfics encara que molt més detallats que els mapes d'ús general. Les escales són 1:15.000 o 1:10.000, amb quadrícules alineades al nord magnètic. Els símbols del mapa són estàndards per la IOF[1] i s'han dissenyat per a ser entesos per qualsevol competidor fora del seu entorn i...