sociales

LA ONA AL SEGLE XX
A finals del segle XIX i durant el primer terç del segle XX, la vida de les dones estava
marcada per un seguit de restriccions legals, impediments polítics, laborals, etc.,mitjançant uns forts mecanismes de control que les reduïen a l’àmbit domèstic. Val a
dir que fins aleshores aquestes també havien treballat fora de casa, però era un
col·lectiu força ignorat.
Sibé a Catalunya, on cada cònjuge conservava la propietat de tots els seus béns, a la
majoria de les regions espanyoles el marit o el pare eren els tutors legals de tots els
béns de les dones(inclòs el salari de les que treballaven) i els únics subjectes amb
drets legals i polítics. Aquests desavantatges eren molt més durs en el cas de les dones
casades que en el de les solteres ja que totesles lleis partien de la base que la dona
havia d’obeir el marit i tota la que s’apartava d’aquí no tan sols era mal vista sinó que
era sancionada i castigada.
Pel que fa a l’educació, només un29% de les dones sabia llegir i escriure. Gran part de
la culpa d’aquesta situació la tenia la falta d’oportunitats perquè rebessin
escolarització i una cultura pròpia. L’educació estavamonopolitzada per l’Església i
aquesta institució no s’esforçava gaire per educar a les dones en un sentit més pràctic
que el de ser “la perfecta ama de casa i mare dels seus fills”.

ELS DRETS DE LADONA DURANT LA SEGONA REPUBLICA (1931-1936).
La Segona República va ser un període polític de la història de Espanya comprés entre
el 1931 i el 1936, moment històric en què es van dur a termediverses reformes que
pretenien plantejar una transformació democràtica. Això suposava, almenys per al
govern republicà -socialista, la promulgació de lleis efectives en pro de la igualtat de
dretsentre homes i dones.
Quin paper polític van tenir les dones i quines organitzacions van sorgir?
A partir de 1936 es va produir una massiva mobilització de dones per la causa
antifeixista:...