Socials continguts pogramat 1batx b

SOCIALS TEMA 3.

1. Els antecedents.
Havien establert colònies a diverses parts del món. Eren considerades possessions de les diferents metròpolis, la monarquia hispànica a diferencia de altres territoris com Amèrica o Anglaterra, durant el segle XVIII coincidint amb l’esclat de les idees lliberals aquest sistema colonial va entrar en crisi. L’any 1776 van declarar la seva independència lestretze colònies angleses, durant el primer terç del segle XIX Espanya va perdre pràcticament tot l’imperi colonial, llevat de Cuba, Puerto rico i Filipines. Portugal va perdre Brasil el 1822.
Cap a mitjan segle XIX , l’opinió publica dels països europeus semblava mes aviat contraria a l’aventura colonial, l’experiència de les guerres provocades pels moviments d’emancipació a les colònies, eldebat sobre la condició de les poblacions ocupades i sobre la legitimitat de l’esclavatge i tot l’escàs benefici econòmic que se n’obtenia.
2. Els principals imperis colonials a mitjan segle XIX .
L’explotació de les colònies de la Gran Bretanya i França,Bèlgica, Alemanya i Itàlia no van colonitzar territoris.
3.1 L’imperi colonial britànic.
Dins de l’Imperi colonial britànic caldistingir les colònies de poblament i les colònies de interès estratègic i comercial. A mitjan segle XIX , les colònies de poblament formaven un conjunt: Canada, Australia i Nova Zelanda, eren les mes representatives amb una presencia considerable de població blanca, va obtenir aviat una mena de independència, els atorga la condició de dominions (dret de l’autogovern, tot i romandre sota la sobiraniabritànica. Les colònies d’interès estratègic i comercial, el domini d’indrets com Gibraltar i Malta, Gambia i el cap per controlar l’Atlàntic, les Seychelles i Ceilan per tenir control de la ruta de l’índic. L’eix de l’Imperi britànic era l’Índia, amb la gestió privada de la Companyia de les Indies Orientals. El govern de la metròpoli va dissoldre la companyia i es va encarregar directament de lacolonització de l’índia, que va ser governada per un secretari de l’estat.

3.2 L’Imperi colonial francès.
L’extensió dels territoris colonitzats per França era força reduïda, la Guaiana, la Martinica i Guadalupe, algunes illes de l’oceà índic i les cinc bases comercials de l’índia. La presencia francesa s’imposa a Algèria, al Senegal, a la Costa d’Ivori i al Gabon, França vainiciar la conquesta d’Indoxina.
3. El repartiment d’Àfrica.
Posseïdes per la febre colonialista, en clara rivalitat entre elles, els nous espais ocupats es van obtenir, al sud i al sud-est del continent asiàtic, el repartiment de terres africanes es l’exemple mes clar de d’imperialisme.
4.3 El coneixement europeu de l’Àfrica: els exploradors.
A la primera meitat del segle XIX lesterres de l’interior de l’Àfrica encara eren totalment desconegudes per als europeus. Les característiques geogràfiques: el relleu, el espès bosc equatorial i l’immens desert desanimaven als colonitzadors, la seva presencia es limitava a uns quants punts costaners. Però a mitjan segle XIX es va realitzar ràpidament la penetració cap a l’interior. Les exploracions dutes a terme per l’afanyd’aventura, la certa curiositat científica. Els exploradors van preparar el terreny per a la posterior annexió dels territoris africans. Van anar configurant una mentalitat força estesa, els pobles africans eren <<salvatges>> o <<primitius>> i la civilització blanca europea, tenia l’obligació moral d’educar-los.
4.4 La situació d’Àfrica abans del repartiment de 1885: rivalitatsi zones de conflicte.
El nord d’Àfrica.
La primera zona d’expansió colonial europea a l’Àfrica i el primer escenari de conflictes va ser el nord del continent. La importància de la regió va augmentar després de l’obertura del canal de Suez. El domini Francès va comença amb l’ocupació d’Algèria, el pretext de dominar la pirateria a Algèria, els francesos també van ocupar Tunísia, on van...