Socials1

Socials
Desenvolupament científic i tècnic dels SXV I SXVI



Desenvolupament científic i tècnic SXV I SXVI.
Bacon va pretendre reformar la ciència i el mètode científic, però no va poder fer-ho, potser perquè no va comprendre la importància metodològica de les matemàtiques. Finalment, la revolució científica es produiria de la mà dels mateixos científics i Bacon, en realitat, no era und'ells.

A la mort de Copèrnic, el 1543, va ser publicada la seva obra De revolucionibus Orbium Coelestium. L'editor, Andreas Osiander, afirmava en el seu pròleg que el text només contenia hipòtesi que permetien calcular els moviments celestes, però que no pretenia que aquestes hipòtesis fossin "veritables", sinó que únicament tenien l'objecte de permetre que els càlculs astronòmics fossin mésencertats en relació amb les posicions "aparents" dels cossos celestes. Aquesta no era la idea de Copèrnic, però la intenció de l'editor era restar importància a l'obra, per evitar l'escàndol. Aquest pròleg, mantenia una concepció fenomenista de la ciència: la fi de l'Astronomia era el de "salvar aparences" i no el de trobar causes ocultes o els moviments reals dels cossos celestes. Finalment, quanKepler i Galileu van defensar la hipòtesi heliocèntrica, es va iniciar la gran revolució científica del renaixement que acaba amb el paradigma aristotèlic-ptolomeic que havia dominat el saber científic des de l'antiguitat.

Les raons per les quals es va iniciar aquesta revolució que implicar un canvi de paradigma, va ser, en primer lloc, que el sistema antic resultava cada vegada més insuficient perexplicar els fets i en segon lloc, perquè va reprendre les idees del pitagorisme i el platonisme la força havia ressorgit durant el Renaixement. Aquesta influència és notable en Kepler i apareix també, en menor mesura, en Galileu.

Matemàtiques:

Per als aristotèlics, les matemàtiques eren una ciència secundària que no resultava útil als efectes d'interpretar la realitat donada la seva naturalesaabstracta. Però molts científics renaixentistes de la talla de Da Vinci i Galileu, després evident inspiració platònic-pitagòrica, consideraven que les matemàtiques eren el llenguatge mateix de la realitat. En efecte, l'exigència de matematització es recolza en un pressupost indemostrable d'origen platònic-pitagòric que ni Leonardo ni Galileu es preocupaven per demostrar. Aquests supòsits sónpresents també en Colèric que durant el seu anys d'estudi a Itàlia va entrar en contacte amb aquest corrent matemàtica mística i fins i tot en Kepler.

Pot resultar paradoxal potser que la ciència moderna hagi rebut impulsos tan forts de la física pre-aristotèlica, i inclús pre-socràtica, amb la influència del atomisme. Sense aquestes influències, hagués estat molt més complex trencar la sòlidaestructura hegemònica del model aristotèlic-ptolomeic.

Va ser llavors el renaixement del platonisme i el pitagorisme el que va afavorir i impulsar la revolució científica. Encara que per cert, altres factors com els descobriments geogràfics, també van influir en tant posaven en dubte la tasca de Ptolemeu com a geògraf i cartògraf. La imatge del planeta començava a canviar i es qüestionava també elmapa celeste, indispensable per a la navegació.

La revolució científica fu un llarg procés creatiu que va suposar una transformació en tres àrees essencials: la imatge de l'univers, la concepció de la ciència i la metodologia científica. Naturalment, no van ser poques les conseqüències ideològiques i religioses de tots aquests canvis.





Astronomia.
Van destacar...
Galileu Galilei :Galileu Galilei va néixer a Pisa i va estudiar a launiversitat d'aquesta ciutat arribant aser-hi professor de matemàtiques. 
Després ho seria també a la universitat de Pàduaon seria famós pels seus experiments científics.

El 1597 escriu una carta a Kepler en la qual confessa que és partidari de la tesi de Copèrnic.


Desenvolupa el 1609 la teoria del moviment uniformement accelerat i construeix...