Sociedad

1. Exemple de societat informacional i societat en transició.

El desenvolupament de les tecnologies de la informació no és igual a tots els països i això és el que crea una bretxa digital entre els països amb més recursos i els que no en tenen tants. D’aquí, en podem diferenciar dos tipus de societats: les societats informacionals i les que estan en transició.

Segons Castells (2003,pàg. 54), una societat informacional és aquella que basa el poder i la productivitat en la generació, processament i transmissió de la informació. Alguns exemples de societats informacionals poden ser Suècia, Finlàndia, Noruega o Singapur. En aquest cas ens centrarem en el cas de Suècia.

Pel que fa a les societats en transició, són aquelles en les que el seu desenvolupament tecnològic,econòmic i de benestar social no s’ha desplegat plenament. Així doncs, no ens referim solament al desenvolupament dels mitjans de comunicació, sinó que el camí cap a un model de societat informacional també passa per un model democràtic participatiu, per exemple. Podem prendre com a societat en transició països com Espanya, Portugal, Egipte (que prendré com a exemple per a aquesta PAC), etc.

Suèciaés un dels líders mundials del que coneixem com a societat informacional. D’aquest país han sorgit iniciatives com ara el Kazaa, Skype o Spotify i tot això gràcies al finançament econòmic que el govern dedica al desenvolupament de la tecnologia. A més a més, si per a alguna cosa es coneix Suècia és per l’Estat del Benestar, que cobreix les necessitats bàsiques de la població a part d’incentivar elnaixement de grans empreses i pel seu desenvolupament econòmic ja que és un dels països més rics del món i té l’economia més competitiva de la Unió Europea. És per a aquests motius, pels quals l’he agafat com a exemple de societat informacional.

D’altra banda, he escollit Egipte com a exemple de societat en transició arrel de la revolució del passat gener, en la que els mitjans decomunicació van ser de gran importància. Abans de la revolta, Egipte era considerada una república unitària i presidencial en la que el president s’escollia a través de sufragi universal directe tot i que durant més de 50 anys només hi havia un possible candidat a escollir (Hosni Mubarak). L’any 2010 Mubarak va anunciar la reforma de la llei per a l’elecció presidencial de forma que hi pogués haver diferentscandidats tot i que en les següents eleccions va tornar a guanyar per majoria absoluta, pel que sembla de forma irregular. Així doncs, el 25 de gener de 2011 es van originar manifestacions i revoltes en contra de la corrupció política, les altes taxes d’atur, la falta de llibertat d’opinió, les pobres condicions de vida... que van acabar amb la dimissió de Mubarak l’11 de febrer. En aquestarevolució, els mitjans de comunicació van jugar un paper bàsic ja que gràcies a la seva utilització per part dels joves (tot i la censura i bloqueig d’Internet i altres mitjans) tot el món va ser testimoni del que realment estava passant. És per a aquest motiu que he escollit com a exemple de societat en transició Egipte.

2. Elements que defineixen un i altre model. Semblances i diferènciesentre les dues societats.

Anem a definir més concretament quines són les característiques de cada model.

El model informacional gira entorn una estructura social en xarxa. Segons Castells (2010, pàg. 44-45):

“una xarxa és un conjunt de nodes connectats entre ells. [...] La importància relativa d’un node no prové de les seves característiques concretes, sinó de la seva capacitat de fer eficaçla xarxa perquè assoleixi els seus objectius”.

Així doncs, l’organització en xarxes és una de les estructures socials més eficients gràcies a la seva flexibilitat, estabilitat i capacitat de supervivència. La tecnologia actual permet a aquest tipus de societat interactuar sempre que vulguin i on vulguin gràcies als diferents dispositius portàtils (mòbils, tablets...) fet que amplia...