Societat Global. Cultura i Espectacle

Societat global. Cultura i espectacle
Des d’aquell tràgic 11 de setembre a Nova York, es creà un ambient de venjança i revenja contra el món islàmic, encara que Obama ha recalcat que la guerra és solament contra el terrorisme, que el poble nord-americà no va elegir aquesta lluita, simplement, volen defendre al seu poble. Però des del govern i la premsa s’ha encoratjat molt més les ganes de“justícia”.
Amb la mort de Osama bin Laden, sembla que la revenja siga una realitat o així és com ho han plasmat alguns diaris americans. El dia després de la roda de premsa en la que el president nord-americà, Barack Obama, anunciava l’operació que havia acabat amb el líder terrorista, tots els mitjans de comunicació es feren ressò de la notícia com era d’esperar.
Aquest fet ha estat una de lesnotícies més importants de l’any i de la dècada, però el tractament del succés en certs mitjans pot manipular la percepció que en faça la població del mateix. Trobem exemples en algunes portades de diaris, encara que anomenats sensacionalistes, potser mantenen un nul•la elegància periodística i no es deuria eximir-los de la seua responsabilitat ètica. Són vertaderament sorprenents títols com el del DailyNews: “Rot in hell!” (Què es podrisca al infern!); el New York post: “Got him! Vengeance at last! Us nails the bastard” (L’agafarem! Venjança al fí! EUA mata al bastard); el The Examiner, de San Francisco: “The butcher of 9/11 is dead” (El carnisser del 9/11 està mort), o l’edició de Filadèlfia del Daily News: “We got the bastard!” (Agafarem al bastard!). Són molts els diaris que s’ha fet ressòde la mort d’una manera espectacular, fins als espanyols amb titulars com “Estados Unidos mata a Osama Bin Laden” de El País.
Potser, aquesta premsa és la que ha aconseguit que amb les noves tecnologies es busque la manipulació, el morbo, l’espectacle en les notícies. I, per això, que millor que utilitzar una imatge del mort Bin Laden, encara que sembla que va ser un canal pakistaní qui la vadifondre, per il•lustrar la notícia. En l’actualitat és fàcil fer un muntatge d’una imatge i publicar-la per Internet, com així va passar amb aquest fotomuntatge de la fotografia de Bin Laden.
Aquest fet hem fa recordar el que diu Neil Postman sobre els mitjans visuals. Postman els veu com una amenaça perquè encara no estem vacunats davant el seu poder de seducció. És el que passa amb Internet i latelevisió, la imatge sola pot ser molt confosa i els mitjans ens poden manipular amb elles.
Si alguns mitjans de comunicació es fan ressò d’aquesta imatge és perquè es busca un efecte diferent al d’informar, potser entretenir, però també manipular, conduir cap a uns interessos diferents als esperats per un mitja tradicional. Volen tenir audiència i aquests espectacles els ho dóna.
El govern delsEstats Units es fa eco d’unes fotografies fetes al lloc dels fets, on l’exèrcit americà va atrapar i matar a Bin Laden. Una de les imatges que descriu potser s’assemble a la que ens ocupa. De segur, que molta gent va pensar que era veritat perquè ho havia dit el president. Però, realment no han difós aquestes imatges, solament algunes del recinte on estava vivint el líder terrorista.
Solament ambla roda de premsa de Obama ja es pretenia conduir cap una direcció a la població: un exercit i un govern que solament pretén buscar la seguretat dels ciutadans. De quina manera? eliminant de totes les formes possibles (amb una guerra en la que moren persones) el terrorisme. I quin millor èxit que matar al seu líder. “S’ha fet justícia”, assenyalava Obama. Aquest és el missatge principal ques’enviava als ciutadans americans i així ho plasmaven els diaris, televisions i ràdios.
Als mitjans de comunicació, els agrada aquesta venjança, és espectacle per a les seues pàgines, per a les pantalles de televisió, per a les ones de la ràdio... Pot ser sí que es busque informar, però molt més entretenir, manipular, confondre...
El tractament que es fa als diferents mitjans de comunicació:...