Sociolingüística

APUNTS SOCIOLINGÜÍSTICA

1) COMUNITAT LINGÜÍSTICA (1-22):
Grup de persones que comparteix una llengua i que es relacionen mitjançant un mateix conjunt de signes lingüístics. Sol compartir un territori i una història a més d’altre referents culturals i de la consciència de pertànyer a un mateix grup que sovint s’autoidentifica com a poble.
No es el mateix que: Grup lingüístic que seria unacomunitat de refugiats (emigrants) que viu en la comunitat d’un altre grup lingüístic. Ex: musulmans.

Signe lingüístic:
significat (imaginar un ordenador)
significant /ordenador/

L’ús lingüístic: és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat. La societat crea la llengua per satisfer les necessitats de comunicació delsindividus que l’integren. És el producte i resultat de la interacció social, per tant s’ha d’estudiar a partir de la societat que el genera.

v. geogràfica
Usuari/codi v. històrica
v. Social
Variació
lingüístic culteformal
especialitzat

Ús v. funcional/ registre estàndard
Col·loquialinformal
Vulgar


Depèn de l'usuari ( de la persona):
V. geogràfiques: són les que s'ubiquen per l'espai geogràfic que depenen de l’extensió del territori, accidents geogràfics i el contacte dels grups distribuïts en l’espai.

V. històriques:són les que evolucionen al llarg del temps, lessocietats canvien al llarg del temps, evolucionen en molts aspectes com en el pensament, base econòmica, model de societat, progrés tecnològic... L'ús lingüístic s'adapta i canvia d'acord amb el pas del temps i els nous usos socials.

V. socials: les societats es distribueixen en grups depenent del rol social (professions) i classes socials que poden dependre segons l'estatus socioeconòmic. El fet queuna comunitat estigui poc o molt jerarquitzada, tingui accés a la cultura (escola), fa que hagi major o menor variació social.

Depèn de la situació comunicativa:
V. funcional/ registre: un àmbit d’ús és una situació d’interacció humana, és a dir una situació de comunicació definida a partir d'un conjunt de variables (parlants, tema, canal, context i intenció). Hi diferenciam 2 grans tipusd’àmbits: formals (àmbit públic: llenguatge més elaborat) i informals (àmbit privat: llenguatge més col·loquial).

Normes d’ús
Les societats es regeixen per normes socials que regulen el comportament dels individus. La família, l’escola i els mitjans de comunicació ensenyen aquestes normes en el període de socialització.
normes socials: no anar a l'escola nua
normes d'ús lingüístic: no pots dir albanc.. eh tio, donem tota la pasta!
Les normes d’ús lingüístic formen part de les normes socials i determinen quina varietat lingüística cal utilitzar segons el context. En una societat on conviuen llengües diferents, l’ús de cada una també està regulat per normes d’ús lingüístic.

Les llengües subordinades solen ocupar els àmbits informals i les llengües dominants ocupen tots els espaisformals. El problema ve quan quina llengua han de utilitzar en cada àmbit.

Termòmetre lingüístic, és per mesura si és funcional la llengua, és a dir, com més àmbit d'ús ocupi una llengua més vitalitat té/ més salut posseeix.
Ús convencional: l’ús lingüístic s’adapta a les normes d’una societat i és considerat “normal”. Ex. dirigir-se en castellà a un castellanoparlant encara que sabem que ens...