Sociologia_Anthony Weston

INVITACIÓ A LA SOCIOLOGIA
Capítol 5. La perspectiva sociològica: La societat dins l’home.


En aquest capítol podem veure la impressió equivocada que teníem de la societat, creient aquesta com una realitat exterior a l’individu, que el pressionava i coaccionava. Com si l’únic que ens induís ala obediència fos la por del que ens podria passar; l’anàlisi sociològica ens diu que això no ésaixí.
Perquè en general nosaltres mateixos desitgem exactament allò que la societat espera de nosaltres. La societat no determina tan sols allò que fem, sinó que també allò que som.
La posició social influeix en la nostre manera de ser i en la nostre manera de fer. Per explicar aquesta dimensió de la perspectiva sociològica, ens fixarem en tres camps més de la investigació i la interpretació ensociologia: la teoria del rol, la sociologia del coneixement, i la teoria del grup de referència.
La teoria del rol, entenent ‘rol’ com el ‘paper’ que cadascú juga a la societat, igual que l’actor interpreta un ‘rol’ o ‘paper’ en una obra teatral.
W. Thomas entenia la situació social com una realitat acordada i convinguda pels participants, o més exactament pels ‘difusors’ de la situació. Situació enles quals intervé unes expectatives específiques, i exigeix respostes específiques a aitals expectatives.
Podem definir el rol com una resposta tipificada a una expectativa tipificada. La societat la a definit prèviament.
Els actors només han de introduir-se en els papers que els han assignat. Ens equivocaríem al considerar el rol com una simple pauta reguladora d’unes accions visibles des defora estant. Els rols comporten determinades accions i a mateix temps les emocions i actituds corresponents.
Tot rol comporta una disciplina inferior; el rol forma, modela, configura, tant l’acció com l’actor. Acabem convertint-nos en allò que representem.
L’exercici de qualsevol rol a la societat va lligat a una certa identitat. Les identitats són assignades socialment. Adquirim uns rolsracials, i adquirim i ens identifiquem en uns rols sexuals, afirmar que ‘jo sóc un home’, és una afirmació de rol.
La identitat es confereix, es manté i transforma socialment. La identitat depèn realment de la conducta, i la conducta és la resposta a una situació social correcta.
Qualsevol acte d’afiliació social implica una tria d’identitat. Tota identitat requereix unes determinades afiliacionssocials per sobreviure, que intentarà manipular.
La transformació de la identitat és un procés social.
La persona és com un repertori de rols, cadascun dels quals va proveït d’una identitat determinada. La posició d’una persona la delimiten els seus rols.
La capacitat de transformació del propi jo no depèn exclusivament del context social, també del grau d’habituació a uns identitats anteriors icerts trets previs d’ordre genètic.
Els individus estan sotmesos a fortes pressions, internes o externes, per obtenir una herència lògica entre diversos rols que juguen, i identitats respectives.
Els processos de representació del rol i construcció d’identitat, són casi automàtics.
Tota estructura social selecciona persones que necessita per funcionar i elimina les que no li quadren.
Un altrecamp de l’ investigació és la sociologia del coneixement que s’ocupa de la localització social de les idees.
Intenta trobar la pista que del pensament ens porta al pensador, i d’aquest al seu món social.
Parlem d’ideologia quant una idea determinada està al servei d’uns interessos creats. Les ideologies deformen sistemàticament la realitat social, per intervenir-hi.
L’esforç moral que suposamantenir deliberadament és superior a les forces de la majoria de gent.
Les ideologies poden funcionar de manera ‘latent’.
Es pot interpretar la consciència com a expressió de dues facetes diferents d’una mateixa barbàries intel·lectual.
El ‘fonamentalisme’ o ‘integrisme’ protestants, tot hi estar obsessionats per la idea de pecat, té concepció ben limitada del seu abast.
La concepció privada de...