Sociologia de les polotiques socials i educatives
POLÍTIQUES SOCIALS I EDUCATIVES
INDEX
1.- Introducció
2.- Objectius i metodologia
3.- Tendències de les polítiques d’integració de la immigració a la Unió Europea i Espanya.
3.1. Del control de fluxos a la integració
3.2. Marc Normatiu.
3.2.1. L’Espai Comú Europeu.
3.2.2. La Llei d’Estrangeria.
3.2.3. La Secretaria de l’Estat d’Immigració i Emigració.4.- Els Programes d’Integració.
5. Programes d’integració en el marc europeu envers la llengua d’acollida.
6.-Evolució de les politiques respecte a la immigració a Catalunya.
7.- Anàlisis del Pla LIC.
7.1.- Presentació i descripció
7.2.- Àmbits d’actuació i recursos
7.3.- Estratègies i avaluació
8.- Conclusions
9.- Bibliografia
10.- Annex: Recull de dadesanalitzades.
1.- Introducció
El nou desenvolupament econòmic amb el fenomen de la globalització i la consolidació de la societat del coneixement i la comunicació estan comportant canvis molt profunds en el marc de les relacions socials. Com a conseqüència, han aparegut noves fonts d’exclusió social, juntament, amb l’augment del risc de patir desigualtats socials, econòmiques i culturals.En la meva opinió, aconseguir una més gran cohesió social exigeix una intervenció decidida principalment en els sistema educatiu i també des de l’entorn escolar. El fenomen de la immigració ha comportat una progressiva incorporació d’alumnes al sistema educatiu dels països de destí de manera que, per aquest alumnat i les seves famílies, l’escola esdevé un dels primers espais de contacte amb lasocietat receptora. Per aquest motiu, cal que els centres educatius comptin amb instruments i recursos adients que permetin crear espais de connivència que permetin sumar allò que de positiu tenen totes les cultures, on sigui possible que alumnes de procedència cultural i social ben diversa pugin construir, una nova identitat compartida i no excloent com a ciutadans. Així, concretament dins delcontext autonòmic català, és necessària una acció especifica, davant del ràpid increment de la població escolar procedent de la immigració i la prolongada aparició de noves formes d’exclusió social, que permeti integrar a tots els alumnes independentment dels seu origen o condició.
Tal i com es pot apreciar en les taules estadístiques adjuntes a l’annex el volum de la població estrangera s’haincrementat notablement a Catalunya en els últims anys. Per tal d’acotar i contextualitzar el fenomen migratori aquí s’analitzen de forma comparada els desplaçaments produïts des de l’any 2000 fins al 2009 a Catalunya. D’aquesta manera, s’observa que durant el primer any de referència el total de la població estrangera a Catalunya era de 181.590 persones, de les quals el 53% eren homes, mentre que, el47% restant eren dones. D’altra banda, cal remarcar, que durant l’any 2004 Espanya fou el segon país del món per volum de immigrants rebuts i, concretament en el cas català, el numero de persones estrangeres augmenta fins als 642.842. Aquest augment considerable aconsegueix perpetuar-se en el tems ja que, a
L'any 2009 el nombre d'estrangers és d'1.189.742 persones, nombre que representa el 15,9%del total de la població. Des de l'any 2000, inici d'aquesta sèrie estadística, el creixement ha estat d'1.007.689 habitants de nacionalitat estrangera. El 2000 a Catalunya n'hi havia 181.590, xifra que significava un 2,9% de la població. Aquestes xifres demostren com Espanya i especialment Catalunya, passen de ser regions emissores a receptores de immigració, segurament, per el significatiudesenvolupament econòmic, la relativa estabilitat política i social i les creixents desigualtats entre els perfils demogràfics entre països receptors i emissors. A més a més, durant aquest període cal considerar la importància de les politiques socials en matèria de immigració. És a dir durant aquest interval de temps, caracteritzat per el desenvolupament econòmic i la estabilitat de la taxa...
Regístrate para leer el documento completo.