Sociologia

Replantejar-se la bona vida

El que cal és aconseguir adaptar la vida urbana a les necessitats de les persones i de les comunitats. La qualitat de vida general en alguns dels països més rics del món es comença a ressentir perquè les persones pateixen més estrès i tensions, les relacions socials es deterioren i perque l’entorn natural mostra cada vegada més signes de perill. La qualitat de vidaals països pobres es degrada per la impossibilitat de cobrir les necessitats bàsiques.
Cal que la bona vida es basi en el benestar, que garanteixi les necessitats bàsiques per sobreviure, juntament amb la llibertat, la salut, la seguretat i unes relacions socials satisfactòries.

La societat del benestar li donen més importancia a la realització personal i l’expressió creativa que al’acumulació de béns materials. Es preocupen per les altres persones i per la natura.
La desconnexió existent entre els diners i la felicitat als països rics es manifesta potser de manera més evident quan el creixement dels ingressos als països industrialitzats va en detriment dels nivells de felicitat.
Als països pobres els ingressos i el benestar van estretament lligats.

Els esforços individuals perportar una vida satisfactòria és més probable que donin fruits si impliquen la família, els amics o els veïns. Els esforços individuals i els esforços col·lectius solen anar agafats de la mà.
El nivell més alt de relacions socials millora la salut d’una persona tant com deixar de fumar. Per tant, les xarxes socials poden reforçar els comportaments saludables.
Els lligams socials forts són una bonaajuda a l’hora de promoure el consum col·lectiu, que moltes vegades té avantatges socials i ambientals, és a dir, contribueixen en gran mesura al desenvolupament d’un país.
A molts països en via de desenvolupament, el consum col·lectiu és més viable a les comunitats amb una forta base social.

Per millorar la qualitat de vida tots hem d’ajudar a crear noves infraestructures polítiques, físiquesi culturals del benestar. Alguns governs comencen a fer valer la seva autoritat per ajudar a crear un entorn polític que afavoreixi el benestar. Aquestes intervencions dels governs afavoreixen un entorn casolà amb menys estrès.
En les últimes dècades, cada cop s’ha donat més prioritat al consum privat a molts països i això ha deteriorat la reputació dels serveis públics.

Les ciutats es podenconvertir en indrets atractius per passat l’estona i fomentar una major interacció cívica. Tots dos factors solen impulsar la qualitat de vida.
La ciutat ha pres un altre camí per facilitar l’anar amb bicicleta. –aquestes innovacions tenen llocs quan una ciutat està decidida a fer de la qualitat de vida un objectiu essencial. Per tant s’ha entès que promoure el benestar o sempre és sinònim demaximitzar la comoditat.
Les noves infraestructures polítiques i físiques de consum es complementen amb la promoció d’una ètica del consum per al benestar.
Els països poden aconseguir un equilibri entre protegir la lliure expressió i la salut pública. Cal consumir conscientment.
Per alliberar les relacions socials a part fa falta temps, fan falta relacions més pròximes i tenir opcions quepermetèssin augmentar la qualitat de vida. El més important i que cal fer és escapar de la tirania del màrqueting.

Avancem cap a una economia menys consumista

El creixement econòmic sense límits dirigit pel consum desfermat s’ha elevat a la categoria de religió moderna. Aquest és un objectiu dels dirigent empresarials i dels líders polítics.
La producció massiva, el consum massiu i el sistema dedeposició massiu no és ltra cosa que pura necessitat econòmica.
Caldrà reduir de manera substancial la demanda humana sobre els recursos de la Terra.
Els rics han de frenar els seus exagerats apetits materials. El que passa és que el món avança en direcció contraria.
Les empreses multinacionals busquen contínuament mà d’obra més barata, la Xina destaca com a principal productor de béns de...